Hoy es un día triste, un amigo ha muerto de cáncer tras tres años de lucha contra la enfermedad. Que…

Les ciutats estan plenes de murs. Murs invisibles a l’ull del tacte, però contundents a la visió de les sensacions i les morals. Aquests murs no són pas els murs medievals que delimitaven el límit de les ciutats, no són els murs del límit fronterer, sinó que són els murs de la quotidianitat, els murs

La bellesa és present en les escoles? Ens ho proposem?   Quan pensem les zones d’estudi, aprenentatge, tenim per objectiu que hi predomini la bellesa?   Parlem d’aules o d’espais? Una paraula i altra, només pronunciar-les ens porten a realitats imaginades diferents. Una de les diferències entre classe i espai és que en el segon

¿Cómo lo haces tu para confiar?   El pasado domingo nos encontrábamos mi pareja y yo dialogando tranquilamente después de haber disfrutado de los sabores, olores y colores de la comida India, y de golpe me dirige una pregunta de profundo calado, a la que tuve que parar y pensar para organizar mi respuesta.  

Durant els 3 mesos que han seguit a les eleccions del 27S, els rumors sobre possibles pactes entre Junts pel…

Després d’una colla de publicacions amb reflexions sobre aspectes que en la meva opinió crec vinculats a la innovació i…

Si, dispersos en pensaments, idees, civisme, respecte, falta de confiança…. tot trontolla, però sobretot ens falta equilibri emocional i honradesa. Estem vivint uns moments històrics i transcendents, no sols a Catalunya, sinó al Món, doncs ningú ha estat capaç de trobar aquest punt d’honradesa i seriositat per implantar-los en els governs de tot el Món.

Emocionar-se és humà i, tot i que tots ens emocionem, no tots ho expressem de la mateixa manera. L’expressió externa de les emocions que sentim és totalment subjectiva, és a dir que depèn de com som, de la nostra història i de com estem en el moment precís.   Expressions emocionals com: plorar quan estem

A Guantánamo  donaven alimentació forçosa al presos que  feien vaga de fam. Però no cal estar a la presó per…

Les pel·lícules de Walt Disney amaguen una perfecció diabòlica que, vestida amb afers morals entesos com a dignes i nobles, no es deixa veure a simple vista: em refereixo al masclisme i dogmatisme conservador que rau en cadascuna de les seves pel·lícules. Si agafem qualsevol pel·lícula de Walt Disney, la que vulguem, podrem veure en

El divendres 4 de desembre l’entitat Aigua és Vida denunciava que, tot i que la distribució d’aigua als domicilis és…

Arribades aquestes dates hi ha un exercici que també és tradició i se suma a la mostra de destreses dels més petits de casa: Mirar l’àlbum de l’escola.   És millor com més gruixut sigui? Hauran après més? Us imagineu que a l’escola del vostre fill o filla no fessin àlbum? O simplement no fessin

Nos adentramos a pasos agigantados en los últimos días del año, días de reencuentros, de recuerdos, de reuniones y de ruptura de muchas de las rutinas dominantes durante prácticamente el resto del año. Cada año, así como llega la navidad, un sorteo representa para gran parte de la población una fuente de sueños, expectativas e

Quan arriba el final d’any, és normal i lògic fer balanç del què ha passat, i avaluar els resultats en…

El 20 de novembre passat va fer 40 anys de la mort del general Franco. El seu règim, nascut d’un…

Avui, ens fan un regal. Una entrada per anar al cinema. Amb una condició, hi hem d’anar sols i sense saber quina pel·lícula veurem. Sorpresa!!! a la sala tampoc hi ha ningú. Triem una butaca, segurament al bell mig de la sala, per veure-hi bé. Sentim curiositat, quin regal més estrany. Què volen que veiem?