Quan arriba el final d’any, és normal i lògic fer balanç del què ha passat, i avaluar els resultats en relació als esforços fets. Com que la innovació es percep com quelcom sovint massa intangible com per mesurar-ho, és una mica complicat de recomanar que aquesta revisió es faci posant el focus en aquest tema: què hem fet per innovar i què n’hem tret al capdavall?
Certament les condicions de l’entorn no acaben de ser optimistes. A la percepció que hi ha una recuperació incipient, amb una tendència contrastada d’increment del consum que la majoria dels professionals de la indústria i els serveis confirmen, s’hi afegeix la sensació d’inestabilitat que els fets recents de París i altres llocs del món amb l’impacte del terror d’Estat Islàmic i, més a casa, totes les incerteses generades per la inestabilitat política (per fer-ne una síntesi simplista).
Cal veure en detall com ens afecten aquests fets, a més d’altres no menys rellevants, com la caiguda del preu del petroli i la incidència implícita no només en els costos energètics habituals, sino en la viabilitat dels projectes basats en energies alternatives. O bé l’escàndol de manipulació de dades d’emissions contaminants de Volkswagen, que per una banda sembla donar ales a l’empenta definitiva a l’auto elèctric i per altra posa en qüestió la seva capacitat de realitzar la inversió milmilionària anunciada al Baix Llobregat, i que té una incidència directa en l’activitat del nostre territori.
El recent acord de la cimera contra el canvi climàtic de París obre tanmateix un nou escenari de tendències en les tecnologies de producció a nivell global que no podem ignorar, i que possiblement significaran una acceleració de les necessitats d’innovació a totes les activitats.
A la sensació, doncs, agredolça, del «com van les coses» hem de posar pel davant el «com ens van les coses».
Crec que l’Anoia ha fet deures importants, en aquest 2015. Es nota bellugueig. Creativitat i ambició en activitats que fa uns anys s’haguessin considerat difícils de poder-se veure en el territori. Ja sé que molts comerciants no estaran satisfets de com va anar el «black friday», però cal tenir paciència. El fet d’haver-ho començat ja és un pas important. S’obren noves activitats -rellevants- en indrets clau per a la promoció del centre. Els empresaris fan soroll amb accions dinamitzadores prou interessants i trencadores en l’àmbit de la indústria intel·ligent. El que ha de ser la nostra re-indústria. Tot plegat són elements de la fórmula màgica que sovint ignorem: més que barallar-nos per competir en un mercat petit (ja sabeu, mirada baixa, espardenyes ben cordades i empenta endavant amb tota la força) cal aixecar el cap, fer primer el mercat més gran i llavors escometre’l de forma àgil i eficient. Segur que m’enteneu.
L’aprofitament de la recuperació que tant hem esperat serà innovadora o no serà, això està clar. I aquesta hauria de ser la conclusió, per donar un vot de confiança al tancament del 2015 i per agafar embranzida per fer que el 2016, ara sí, vagi de debò la nova expansió de la Comarca.
