Juan Carlos González
Amb la crisi de la COVID-19 l’inici de la temporada d’estiu de les piscines depèn de cada municipi. Per una banda, els ajuntaments de Calaf, Castellfollit de Riubregós, Copons, Els Prats de Rei, Pujalt i Sant Martí de Sesgueioles ja han anunciat que no obriran les piscines perquè les mesures que demanen des del Ministeri de Sanitat resulten impossibles de complir. Pel que fa als municipis de la Conca d’Òdena, entre ells el d’Igualada, sembla que finalment sí obriran durant la temporada d’estiu si les condicions sanitàries són favorables. No obstant, el que desconeixem del tot és si aquest any el govern de Marc Castells permetrà que les piscines municipals siguin gratuïtes durant les onades de calor.
L’any passat, Catalunya va patir dues onades de calor, una la setmana del 27 al 29 de juny i l’altre la del 22 al 25 de juliol, totes dues decretades per Protecció Civil. Les onades de calor són un augment brusc i perllongat de la temperatura per sobre dels valors mitjans del clima d’una zona determinada, un desastre cada vegada més freqüent a l’estiu derivat, en gran mesura, del canvi climàtic que estem patint. Segons l’informe de l’IPCC, el Panell de Científics de la ONU sobre Canvi Climàtic, la temperatura mitjana de la terra ha augmentat en 1 grau centígrad, el que significa en terminologia antropocèntrica, que la terra té febre (imagineu-vos com ens trobem quan corporalment estem a 37’5º o 38º). Les onades de calor responen a aquesta “febrada” que pateix la terra i nosaltres, com “cèl·lules” del seu organisme, en patim les conseqüències, essent les classes socioeconòmiques més humils les més vulnerables (com estem veient amb la COVID-19).
L’onada de calor viscuda a l’Anoia a finals de juny va batre els rècords de temperatures, motiu pel qual alguns municipis de la comarca, tot seguint les indicacions de Protecció Civil, van anunciar la gratuïtat de les seves piscines municipals durant els temps que durés l’onada de calor. Així ho van fer, per exemple, els ajuntaments de Calaf, Masquefa o Piera per exemple, els quals van permetre l’accés gratuït per a tothom a les piscines municipals tot respectant l’aforament màxim dels seus recintes. Altres municipis, com els de Vilanova del Camí o Sta. Margarida de Montbui, van decidir obrir de manera gratuïta la piscina municipal a les persones majors de 65 anys, les dones embarassades i els infants fins als 12 anys, tots ells col·lectius més vulnerables davant d’una onada de calor.
Igualada, tot i ser capital de comarca, no va modificar gens la seva política de piscines públiques. D’aquesta manera, la ciutat va mantenir els preus de les piscines municipals durant les onades de calor de juny i juliol, motiu pel qual les persones més vulnerables i amb menys recursos econòmics es van veure poc recolzades per part del seu consistori durant les onades de calor. És cert que es van aplicar algunes mesures com ampliar l’horari d’alguns espais públics amb aire condicionat com el de la Biblioteca Central d’Igualada, però aquestes mesures són insuficients ja que les hores d’ampliació d’aquests espais són poques a més de no ser espais de lleure i descans exclusivament.
Amb la crisi de la COVID-19 el problema s’agreuja en la mesura en que potser és més perillós obrir les piscines que tenir-les tancades. En tot cas, si finalment s’obren les piscines públiques mantenint les estrictes mesures sanitàries, cal contemplar també la possibilitat de la seva gratuïtat durant el període d’onades, especialment per a aquells sectors més vulnerables per les seves condicions físiques i/o socioeconòmiques. Esperem que el debat es reprengui amb seriositat abans de finalitzar la temporada d’estiu, perquè qui pateix amb més força les crisis sanitàries i climàtiques són les persones físicament més vulnerables, però també aquelles que menys recursos econòmics tenen.
