Joan Carles González
El passat 10 de setembre, el regidor de Mobilitat i Sostenibilitat a l’Ajuntament d’Igualada, Miquel Vives, publicava un article d’opinió, titulat Clar com l’aigua (ésser), en el que exposava les virtuts del seu govern en relació al procés de regularització del servei de l’aigua i els vicis d’aquells que només volen entorpir aquest procés. En el seu article, el regidor presumia de transparència i valor democràtic, i defensava el coratge d’un govern que entoma un problema tan titànic (i greu) com el de l’aigua. No obstant, sóc de l’opinió que si el regidor del govern Castells ha fet aquest article d’opinió només ha estat per justificar l’injustificable: la contractació d’assessors d’Agbar en el procés de regularització del servei d’aigua. Les crítiques que ha rebut han estat molt dures i no és per menys, però amb el seu article d’opinió acaba de mostrar, a més, la seva falta de respecte vers la ciutadania intentant enganyar-la amb fal·làcies i mentides. Intento desmuntar-ne deu:
1. Que a Igualada no s’hagi acabat d’enllestir mai el procés de municipalització de l’aigua no és quelcom neutral, sabent que la ciutat ha estat governada per convergents i socialistes en els darrers 40 anys, tots dos partits amb estrets vincles amb Agbar. Segur que el govern Castells s’escapa d’aquesta equació?
2. El servei d’abastament d’aigua es realitza, en teoria, sota la tutela i fiscalització de l’Ajuntament d’Igualada, però des de que es va vendre Aigua de Rigat a Agbar al 2007, sempre sense contracte, el preu de l’aigua va pujar més d’un 20% fins el 2015, any en que Aigua és vida Anoia va denunciar que no podien fer-ho sense l’existència d’un contracte. Des d’aleshores, el preu de l’aigua no ha pujat. On ha estat tot aquest temps la fiscalització de l’Ajuntament?
3. Segons la llei de “Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals”, han de participar en la Comissió d’Estudi, que es va aprovar a la tardor del 2019 i va començar al gener del 2020, les parts implicades, sense especificar quines en concret. Enlloc s’explicita que, segons la llei municipal i com defensa el regidor, siguin només els veïns (associacions de veïns) aquestes parts implicades, motiu pel qual la composició de la Comissió d’Estudi de l’aigua és una decisió política i no tècnica (legal). On és el rigor i la participació democràtica?
4. La creació d’una taula sectorial paral·lela de la Comissió d’Estudi és una deslleialtat i una invenció fora de llei que només té l’objectiu de fer veure que el govern de l’Ajuntament fa participar a les entitats, però no serveix per a res perquè no recull les demandes de les entitats. És, bàsicament, una eina de propaganda política en la que la participació no existeix. En quina llei s’han basat per fer aquesta taula sectorial?
5. Certament, la Comissió d’Estudi creada per l’Ajuntament NO decidirà el model de gestió d’aigua de la ciutat, però SÍ el legitimarà, i sabent que la memòria resultant (estudi) segurament ja està redactada des de l’inici pels assessors contractats vinculats a Agbar, serà molt partidària de la privatització del servei de la gestió de l’aigua durant molts anys. Com es pot assegurar la neutralitat amb assessors vinculats a la part implicada (Agbar)?
6. El regidor Vives parla de transparència, però és obvi que aquesta transparència només és presumptuosa: no només Aigua és vida, la PAH i CCOO s’han queixat d’aquesta manca de transparència, sinó que també ho han fet el grup municipal de Poble Actiu. I no és per menys, ja que no convocar amb temps ni tampoc realitzar les reunions necessàries, així com tampoc enviar la informació pertinent ni fer que la Comissió d’Estudi sigui participativa entre tots els membres de la mateixa (com per exemple decidir els assessors externs), és quelcom que deixa en evidència l’opacitat del regidor Miquel Vives. Per quin motiu no convoquen amb temps? Per què mai convoquen la taula tècnica? Què amaguen?
7. El regidor parla d’insults a tècnics, però ja que esmenta l’acte podria dir, almenys, qui ha insultat a qui, perquè enlloc es troba cap insult. El que sí que existeixen són crítiques: només espero que un regidor democràtic sàpiga diferenciar un insult d’una crítica, especialment en l’època en que vivim on les fake news i les postveritats ocupen el lloc de la raó i la veritat. Quina necessitat té el regidor de generar mentides?
8. Tampoc sabem quan ni qui ha insultat als representants dels districtes, el que sí sabem és que aquests, igual que els partits, no reben la informació a temps ni són convocats a temps, el que impossibilita la participació veïnal que se suposa ofereix aquesta comissió amb la presencia dels representants de districtes. Això, en democràcia, sí que és un insult, i aquest insult el fa el govern de l’Ajuntament contra els representants de districte. Per què s’està impedint una participació correcta dels veïns i veïnes d’Igualada?
9. És sorprenent que el regidor parli d’intents bats d’aturar la comissió, quan el problema fa cinc anys que s’ha denunciat i mai s’ha volgut fer res. Per què cal corre ara? Quines són les presses? Per què en aquestes presses deixen a entitats tant implicades com Aigua és vida fora? I per què contracten a assessors vinculats amb Agbar?
10. Per últim, és indigne que el regidor Vives parli de possibles acomiadaments, una tècnica de la por que l’antic regidor d’urbanisme ja va utilitzar (i es va desmentir) quan afirmava que el cost de municipalitzar el servei seria de 30 milions d’euros. De la mateixa manera que és indigne que el regidor Vives digui que alguns fem simplificacions ideològiques de 140 caràcters quan és l’únic espai (les xarxes) que ha deixat a entitats tant importants en aquest procés com Aigua és vida, la PAH o CCOO, totes elles excloses de la Comissió d’Estudi per motius merament ideològics del govern. Per què menyspreen la tasca crítica de la ciutadania?
Òbviament, ens podríem preguntar quina és la vara de mesurar del govern Castells quan deixa fora de la comissió d’estudi a entitats que han lluitat per l’aigua com Aigua és vida al mateix temps que contracta assessors externs vinculats directament amb Agbar, l’empresa propietària d’Aigua de Rigat. Només cal recordar que el govern Castells va contractar a l’empresa Tornos Abogados, vinculada directament amb Agbar, el passat 12 de juliol de 2019 per assessorar-se jurídicament sobre la regularització del servei, i al febrer d’aquest any va contractar a Joan Perdigó (soci de Tornos Abogados) per ajudar en la Comissió d’Estudi (entre d’altres assessors).
Ara bé, l’article d’opinió escrit pel regidor de Mobilitat i Sostenibilitat a l’Ajuntament d’Igualada, Miquel Vives, és un conjunt de fal·làcies i mentides que tenen el bast objectiu de fer creure al lector que existeixen posicions maniquees en el procés de regularització de l’aigua (qui ho fa bé – ells – i qui ho vol entorpir – els crítics -), però oblida que ni la ciutadania és infantil ni la seva neutralitat és certa. De fet, el regidor només és sincer quan assegura que “els polítics defensem unes idees” i és clar, com l’aigua, que contractant assessors vinculats a Agbar la seva idea és privatitzar el servei d’aigua de la ciutat. És per aquest motiu i per la manca de transparència que el caracteritza, que el procés engegat per la regularització del servei d’aigua és un pou d’aigua negra que només ens permet sospitar. Qui sap, potser algú està utilitzant tot el problema de l’aigua a Igualada per fer-se una porta giratòria amb la multinacional Agbar… després de tot el que hem vist en aquest país, la sospita ja sempre serà legítima.
