Joan Carles González
La COVID-19 ha portat una crisi econòmica de la que encara no hem vist el seu final, però no tot el que succeeix en l’actualitat està determinat per la COVID-19. De fet, a la comarca de l’Anoia i en concret a Igualada, hem vist com en les darreres setmanes el govern sociovergent del Consell Comarcal vol tancar l’única Escola de Dansa púbica de la comarca, un tancament que no té res a veure amb la COVID-19 sinó en la voluntat i perspectiva política d’aquells que governen l’ens comarcal: la deriva privatitzadora dels serveis públics.
A través d’un comunicat, el govern sociovergent del Consell Comarcal argumenta que els motius del tancament de l’única Escola de Dansa pública de la comarca han estat la manca d’espai adequat i l’enorme dèficit acumulat. En relació a la manca d’espai, defensen que l’Escola de Dansa es va clausurar precipitadament al mes de desembre per la impossibilitat d’obtenir la llicència d’activitats davant l’estat de la Casa de Cultura del carrer Sant Carles, immoble de la Generalitat gestionat pel Consell. En aquest sentit, l’Escola de Dansa es va traslladar temporalment al Centre Cultural Mont-Àgora de Santa Margarida de Montbui, temps que, assenyalen els responsables polítics del Consell Comarcal, la Generalitat no va aprofitar per reformar l’edifici del carrer Sant Carles. Ara bé, argumentar la manca d’espais en tota la Comarca de l’Anoia delegant les responsabilitats al govern de la Generalitat quan el Consell Comarcal de l’Anoia gestiona 33 municipis, és mala gestió i poca vergonya: segur que en els 33 territoris de la comarca no hi ha cap espai públic disponible? I què passa amb el gran recinte de l’Escorxador a Igualada, buit i desaprofitat amb una despesa anual infrautilitzada?
En segon lloc, el govern sociovergent del Consell Comarcal assenyala l’enorme dèficit de l’Escola de Dansa com a motiu del seu tancament. Aquest dèficit de 40.000 euros representa el 0,27% del total del pressupost anual del Consell, un dèficit miserable comparat amb altres entitats, com per exemple el Campus Motor de Castellolí. Ara bé, obliden que l’educació pública mai és una inversió que suposi un retorn directe, excepte les despeses que impliquen cobrir les matriculacions, sinó que és un servei que es fa per millorar la qualitat educativa del teixit social, millora de la que les mateixes empreses privades se’n beneficien en el futur. En aquest sentit, i per tal de mantenir la possibilitat de les famílies menys afavorides econòmicament, el Consell llançarà unes beques per ensenyaments artístics, però aquestes beques no només seguiran sent una despesa per a l’ens públic, sinó que a més contribuiran a injectar més diners públics en les escoles de dansa privada: aquestes beques són una privatització emmascarada ja que els alumnes de l’escola de dansa pública es repartirien entre les empreses privades de la comarca, millorant els seus ingressos gràcies a les beques de l’ens públic.
Per tot això, i degut a la demanda social de mantenir oberta l’única Escola de Dansa pública de la comarca, els grups municipals de Poble Actiu-CUP i ERC Igualada van presentar en el darrer ple de l’Ajuntament d’Igualada una moció en defensa de l’Escola de Dansa. La moció, que recollia l’esperit de la denuncia de les famílies afectades pel tancament, demanava que abans del tancament de l’escola s’estudies buscar un espai alternatiu i que en cas de no trobar cap lloc (quelcom estrany en 33 municipis), es busqués un lloc a Igualada, argumentant que el 75% de les famílies que fan ús de l’Escola de Dansa són d’Igualada i que l’Escorxador està infrautilitzat. La moció va ser aprovada per unanimitat, el que significa que els mateixos grups i actors que han tancat l’escola defensaven en el ple d’Igualada buscar una alternativa. Més enllà de ser un acte esquizofrènic o de trastorn bipolar, el fet és que no és la primera vegada que aquells que conformen el govern del Consell i també el ple d’Igualada votin a favor al ple i en contra al Consell. Tenim com a exemple la lluita contra l’externalització dels serveis de menjadors escolars que, malgrat les AMPES de la Comarca, FAPAC i alguns partits polítics demanaven que no s’externalitzés, els mateixos que conformaven govern del Consell i el ple d’Igualada van votar en contra al Consell i a favor al ple d’Igualada. Això només mostra covardia per part dels governs, perquè de cara a la galeria aproven una moció no resolutiva que reflecteix l’esperit social però quan han d’aplicar-la es giren d’esquena a la mateixa societat.
El govern sociovergent que es repeteix al Consell i a diversos municipis de la comarca, sense excepció d’Igualada, no defensen les necessitats públiques, sinó les privades i mostres en tenim de sobres: abans de salvar l’educació pública que representa l’Escola de Dansa, salven els interessos privats del Campus motor. No és una qüestió de diners, sinó de voluntat i perspectiva política, aprofitant els temps de crisi per fer retallades en els sectors més vulnerables de la societat. Omplir portades i el TimeLine de Twitter dient que es seguirà apostant pels ensenyaments artístics al mateix temps que es tanca la possibilitat dels seus estudis públics només fa que les esperances dipositades de la gent en la política encongeixin, generant un revulsiu contra aquesta en temps tant complicats com els actuals. Davant d’aquesta casuística, i veient l’historial de mocions aprovades al ple d’Igualada que acaben al calaix de l’oblit, auguro un futur inexistent per a l’única Escola de Dansa pública de la comarca si la resistència social contra els governs contraris a les voluntats socials s’atura. Com deia el poeta, fem política o la faran per nosaltres i probablement contra nosaltres, motiu pel qual, només la lluita continua i la perseverança, com han fet i fan tantes i tantes entitats socials, poden macar un futur diferent d’aquell que gestionen els governs contraris a la voluntat de la ciutadania.
