Joan Carles González
Demà dimarts el ple de l’Ajuntament d’Igualada parlarà sobre la sisena escola pública, i es farà mitjançant una moció que presentarà Igualada Som-hi per demanar que el ple recolzi unànimement obrir els tràmits perquè Igualada tingui una sisena escola pública. Si bé podem criticar d’oportunisme aquest fet perquè aquesta candidatura mai ha defensat explícitament la creació d’una sisena escola pública a Igualada – no apareix en cap lloc del seu programa electoral i fins i tot van arribar a afirmar que la obertura d’una sisena escola pública no tindria garanties de resoldre el problema d’Igualada –, el cert és que cal alegrar-nos perquè la necessitat d’una sisena escola pública no és un mer eslògan de partit, sinó una necessitat educativa d’Igualada que ha d’anar acompanyada d’una nova llar d’infants pública. Posem-ho en context.
Igualada és una de les ciutats catalanes amb menys oferta de places públiques d’educació primària, representant el 36% de l’oferta total de places però que assumeix el 43% de la demanda, amb els seus centres públics repartits a les zones més perifèriques de la ciutat. Aquests fets, explicats pel col·lectiu d’AMPAs d’Igualada al 2018 i 2019, han estat els detonants per a que les AMPAs de les escoles públiques es reunissin amb els partits polítics abans de les eleccions municipals (ERC, SOM-HI i Poble Actiu), unes reunions que van produir 10 demandes per a les escoles públiques, entre les quals hi havia la d’augmentar l’oferta pública del 36% al 50% com a mínim. Aquesta demanda és gairebé impossible si no es genera més escola pública a la ciutat, ja que l’augment de les ràtios als centres no és una mesura suficient ni eficaç.
El nou decret de la Generalitat, aprovat just després de les eleccions municipals del 2019, facilita la conversió d’un centre privat en un centre públic, un decret molt útil per a molts municipis catalans, però especialment per a Igualada on l’oferta d’escolarització pública és de les més baixes de Catalunya. Aquest decret ha estat aplaudit per molts sectors de la societat, i molt especialment per la federació d’AMPAs igualadina, però també ha obligat al nou govern de Marc Castells a modificar el seu discurs vers la necessitat d’una sisena escola pública: davant del decret, s’ha vist obligat a realitzar converses amb una escola privada d’Igualada que sembla voler acollir-se al nou decret per tal d’esdevenir pública. Era un secret a veus que aquest centre és l’Ateneu, i davant d’aquests fets, la candidatura d’Igualada Som-hi l’ha assenyalat com el centre idoni per la conversió, ja que també disposa de llar d’infants.
Deixant de banda l’oportunisme d’Igualada Som-hi per dur a terme un tema tan delicat com aquest, ja que només ha defensat la sisena escola pública a Igualada just després d’aprovar-se el decret de la Generalitat, fent ombra al protagonisme del centre que vol esdevenir públic i, per tant, a l’educació pública, el cert és que una sisena escola pública és una necessitat de ciutat i la realitat s’imposa a la ideologia: Igualada necessita una sisena escola pública perquè l’educació és un dret inviolable amb el qual no es pot permetre fer negoci, i quan tens la demanada per sobre d’una oferta tant exageradament minsa com tenim a Igualada, aleshores generar més escoles públiques no és una qüestió d’ideologia, sinó una qüestió de necessitat. Si ha de ser o no l’Ateneu ja és un altre debat, però cal assenyalar que la virtut de l’Ateneu és que està situat al centre de la ciutat, situació perfecta per trencar amb la llunyania de la resta d’escoles públiques.
Queda, però, una darrera qüestió: l’escola bressol. El decret no contempla fer de les llars d’infants centres públics, malgrat la Generalitat també sigui titular de moltes d’elles, però de fer-se de l’escola de l’Ateneu un centre públic, esdevé necessari també que la seva llar d’infants esdevingui pública. La raó és que, independentment de la natalitat, les llars d’infants públiques ofereixen un servei imprescindible per a les classes populars i socials que tenen infants i sous baixos, sense oblidar que les llars d’infants fan d’enllaç directe amb l’educació primària del centre públic del qual formen part. Aquest és, o hauria de ser, el tema central de la conversió del centre escolar de l’Ateneu en públic, un tema que l’Ajuntament i l’actual govern haurien d’entomar, ja que l’aplicació del decret depèn del centre privat i la Generalitat, i no de l’Ajuntament.
No obstant, el problema central és la llar d’infants, com ja ha explicat l’alcalde Castells argumentant que no és una prioritat pel seu govern – de fet la regidora d’Ensenyament Marisa Vila ha defensat que una quarta llar d’infants pública no seria viable –. Però recordem que els polítics parlen i els partits fan, així que potser el govern Castells vota a favor d’una nova llar d’infants tirant pel terra el seu programa electoral. O potser Igualada Som-hi no vol una llar d’infants a l’Ateneu, sinó a Cal Badia, com deia el seu programa, tot i que seria contradictori perquè estarien negant-se a tenir una nova llar d’infants pública al centre. O potser un darrer escenari seria que s’aprova una moció en la que es demana la quarta llar d’infants al centre de la ciutat sense els vots favorables de l’antiga convergència, evidenciat quant d’absurd és que no hi hagi un govern alternatiu a Marc Castells. Si fos aquesta darrera opció, per què hauria de ser alcalde d’Igualada Marc Castells i el seu equip de Junts per Igualada si al final s’imposen els programes d’ERC Igualada i Poble Actiu? Però això ja és un altre debat…
Abans de marxar, però, vull fer un parell de mencions: la primera és per a Igualada Som-hi, recordant al grup municipal que dels problemes cabdals d’Igualada com l’aigua, l’habitatge o l’educació no se’n pot fer bandera perquè són, com diria Kant, finalitats en si mateixes i no mitjans per assolir interessos de partit (fer-se la foto), a més de ser problemes treballats per molts i diversos sectors; i la segona és per a Junts per Igualada, ja que si presumeix d’haver reduit el deute d’Igualada i vol continuar invertint en la ciutat, aleshores no hi ha cap excusa per no voler invertir en una llar d’infants que, en definitiva, és invertir en els infants. Ara sí, bon estiu!
