Joan Carles González

Després d’anys, el govern Castells confirma que els seus regidors havien estat cobrant de l’empresa irregular Aigua de Rigat, o millor dit d’Agbar, unes remuneracions desorbitades. Ho confirmava Miquel Vives, l’actual regidor de Sostenibilitat i Mobilitat a l’Ajuntament d’Igualada en una roda de premsa unes hores abans de deixar fora de la Comissió d’Estudi del servei d’aigua a les plataformes Aigua és vida i la PAH Anoia al ple de novembre. El regidor explicava que, per evitar qualsevol ombra de dubte i fent un exercici de transparència en el procés de regularització del servei que s’inicia amb la Comissió d’Estudi del servei d’aigua, els dos regidors que formen part del Consell d’Administració d’Aigua de Rigat en aquest nou mandat no cobraran cap tipus de remuneració. Això, estimats lectors i lectores, confirma el que ja era una obvietat: durant anys (i panys!), els regidors del govern d’Igualada han estat cobrant la “minsa” quantitat de 9.000 euros, com a mínim, en qualitat de ves a saber què d’una empresa privada irregular, per assistir a algunes reunions, una tasca que com a regidors del govern estan obligats a fer i que ja la cobren en les seves nòmines. No ens calen les excuses increïbles de l’alcalde segons el qual aquesta tasca té una responsabilitat molt alta que s’ha de pagar, perquè a ningú se li escapa que aquests 9.000 euros eren remuneracions (sobresous) per tapar les boques sobre la situació irregular de l’empresa. I si, no ha estat cap govern ni cap regidor del govern qui ha denunciat aquesta irregularitat, sinó la plataforma ecologista d’Aigua és vida, la mateixa que han deixat fora de la Comissió d’Estudi.

Durant el mandat anterior de Marc Castells, Aigua és vida ja va denunciar aquests “sobresous”. Segons explicava la plataforma, tres regidors del govern Castells, entre ells l’actual consellera Àngels Chacón, cobraven conjuntament vora els 36.000 euros anuals per formar part el consell d’administració d’Aigua de Rigat. Davant d’aquest fet, Aigua és vida va presentar una moció al ple de l’ajuntament el 30 de maig del 2017 per demanar que els regidors renunciessin a aquestes remuneracions, però sense cap mena de vergonya el govern de Marc Castells va aplicar la seva majoria absoluta i va tombar la moció, seguint cobrant aquestes remuneracions fins el juliol del 2019, quan es constituïa el nou govern en el que ja no tenien majoria absoluta. Les paraules de l’actual regidor d’urbanisme, Miquel Vives, confirmen aquest fet, però deixen una pregunta en l’aire: si el govern i els seus regidors han pres aquesta decisió per tal d’assegurar la transparència en el procés de regularització del servei que ha de dur a terme la Comissió d’Estudi del servei d’aigua en la redacció d’un informe i la seva aprovació (o no) al ple de l’Ajuntament, significa això que mentre els regidors cobraven aquestes remuneracions la transparència no estava garantida? La resposta a aquesta pregunta és més subjectiva que objectiva perquè només els implicats podrien respondre-la adequadament, però recopilant l’historial de denúncies i accions de la plataforma Aigua és vida s’evidencia que aquestes remuneracions eren un impediment per a la transparència (això ho vaig explicar en un article de l’octubre del 2018).

La falta de majoria absoluta del govern Castells l’ha obligat a moure fitxa davant del problema de l’aigua, i tota la lentitud que portaven abans, ara són tot preses i eslògans. Així ho demostra el format de la Comissió d’Estudi del servei d’aigua, òrgan que ha de redactar un informe que legitimarà la gestió pública o privada; òrgan en el que la plataforma Aigua és vida no participarà, plataforma responsable de treure a la llum les irregularitats de l’empresa realitzades durant anys i anys. No vinc aquí a explicar el perquè Aigua és vida no participarà en aquesta Comissió d’Estudi (això ho explica la plataforma), sinó a opinar perquè no volen a la plataforma ecologista en aquesta Comissió, i resulta evident: cóm permetrà el govern Castells participar en aquesta Comissió d’Estudi, que pot legitimar al ple la decisió sobre la gestió pública, a la plataforma que ha tret el problema de l’aigua a la llum, la plataforma que ha denunciat les males pràctiques del govern de l’Ajuntament, la que ha descobert aquests “sobresous”? Aigua és vida és garantia de transparència i això és el que el govern Castells mai ha fet, perquè la transparència els hagués evidenciat. Han retorçat la llei per tal que la plataforma no formi part de la Comissió d’Estudi, però no oblidem que el govern ha perdut la majoria absoluta i l’aigua ha estat un dels seus problemes.

Sens dubte, és una bona notícia saber que els actuals regidors del govern han renunciat a les remuneracions perquè aquesta també ha estat una demanada constant d’Aigua és vida, però això no és un acte de transparència. Si realment volien ser transparents amb el procés que s’inicia, el que millor podria haver fet el govern Castells hagués estat incloure a la Comissió d’Estudi a qui ha estat la responsable que avui parlem i discutim sobre l’aigua: la plataforma Aigua és vida. Però no vull acabar sense recordar que si aquesta Comissió d’Estudi s’ha aprovat sense incloure a Aigua és vida ha estat perquè Igualada Som-hi l’ha permès, esdevenint responsables de deixar fora de joc a la plataforma que ha fet possible iniciar el procés de regularització del servei d’aigua. Una mala decisió perquè ha decidit protegir al govern en comptes de mullar-se per la participació democràtica. I no valen excuses, ja que davant de tot impediment i bloqueig del govern sempre queda la possibilitat de la moció de censura, quelcom que ja hauria d’estar sobre la taula. Però la realitat és la que tenim i no sembla que cap dels dos partits, Junts per Igualada i Igualada Som-hi o l’antiga convergència i el PSC, estiguin disposats a trencar els seus pactes supramunicipals per la “guerra de l’aigua” a Igualada.