Joan Carles González

Després de dues setmanes de misteri, Igualada ja té alcalde: Marc Castells ha estat investit amb 9 vots a favor, però cal assenyalar que la seva investidura ha estat possible gràcies a la decisió passiva d’Igualada Som-hi de votar el seu candidat. Igualada ha perdut la primera possibilitat d’un govern alternatiu al govern Castells, un govern alternatiu generat des del consens i els interessos de ciutat. Hi ha qui diu que ser la força més votada és sinònim de guanyar les eleccions, i fins i tot hi ha qui branda que hauria de governar qui ha obtingut més vots. Però aquest és un argument fal·laç, una fal·làcia post hoc, ja que s’estableix una coincidència de dos fenòmens (tenir més vots i governar) sense base suficient per relacionar-los, confonent la causa amb la interpretació moral de la competència.

La qüestió sobre qui ha de governar la ciutat ens porta a la pregunta ontològica sobre què és la política. Respondre a aquesta pregunta ens podria donar per a escriure assajos llargs i feixucs, com s’ha fet al llarg de tota la història de la filosofia, però el que és una màxima en filosofia política és que tota persona que fa política, independentment des d’on la faci, té por objectiu generar uns canvis per assolir uns fins. Per tant, no podem dir què és la política d’una manera absoluta, però sí per a què serveix, i si alguna cosa ens han mostrat els resultats de les eleccions municipals d’Igualada és que la ciutadania vol un canvi de polítiques. Els resultats de les eleccions municipals d’Igualada avalen un canvi programàtic en l’agenda de l’Ajuntament, ja que hi ha quasi 11.000 igualadins que no van votar Marc Castells, enfront dels 7.500 que sí que ho van fer. És cert que aquests 11.000 vots no impliquen sinonímia, però sí que més de 9.600 vots comparteixen mesures polítiques sinònimes que s’oposen a les polítiques de Marc Castells: aigua pública, habitatge, escombraries, POUM, recuperar l’Escorxador, impostos justos i progressius i més educació pública són punts en comú que comparteixen ERC Igualada, Poble Actiu i Igualada Som-hi, punts que aritmèticament són possibles i que èticament són oposats a les polítiques de Junts per Igualada i Marc Castells. Si no podem contestar a la pregunta ontològica de la política, sí que ho podem fer a la pregunta de la seva praxis i Igualada té la força i l’aval de la ciutadania, ara només cal la voluntat prestada dels partits. Fem un repàs de cadascú d’ells.

Junts per Igualada

Hi ha qui diu que ha guanyat les eleccions, i fins i tot qui diu que no ha perdut vots. Si la primera premissa és fal·laç, la segona és estadísticament errònia. Si comparem les dades del 2015 amb les actuals, veiem que Marc Castells va obtenir més del 45% del suport dels igualadins amb majoria absoluta i sumant amb PP feien quasi el 52%. Aleshores, ERC, PSC, CUP i Decidim sumaven el 42%. El que tenim ara és al revés: ERC Igualada, Igualada Som-hi i Poble Actiu sumen el 51% dels vots. L’augment de la participació ha estat molt gran i cap vot nou ha anat a parar ni a Marc Castells ni a Ciutadans (que manté els vots del PP), sinó que tots els vots nous han anat a parar a les formacions de l’arc esquerre, especialment a Poble Actiu i ERC Igualada. Dit això, el projecte de ciutat de Marc Castells ha perdut suports, motiu pel qual podríem dir que d’aplicar-se només el seu projecte de ciutat ens trobaríem davant d’un frau democràtic generat gràcies al suport d’ERC Igualada, Igualada Som-hi o, fins i tot, Poble Actiu. Marc Castells té una governança difícil i, o bé s’apropa a les tesis dels seus opositors o bé caminarà sol, o fins i tot pot deixar de governar. Però apropar-se a les tesis dels seus opositors significa que el seu projecte no és del tot bo. És l’hora dels pactes, la pregunta és amb qui?

Poble Actiu

Poble Actiu, la candidatura hereva de la CUP Igualada, ha fet un acte de responsabilitat. Al seu discurs d’investidura ja van utilitzar el terme mig de la virtut aristotèlica en relació a l’autodeterminació dels pobles, però de fet la virtut aristotèlica també es podria aplicar en un altre aspecte de la seva decisió: lluny de ser uns covards o uns temeraris votant-se a si mateixos, han optat per la valentia apostant per l’Enric Conill, una valentia que passa per visibilitzar una alternativa de govern. Aquest és un acte valent perquè comporta molts riscos, com el fet d’auto-invisibilitzar-se, però és un gest valent que posa en evidència que aquesta candidatura té la responsabilitat d’entomar les necessitats reals de la ciutadania d’Igualada per sobre dels interessos de partit, a la vegada que mostra que és l’alternativa absoluta al projecte de ciutat de Marc Castells, tenint una incidència rellevant en la resta de partits de l’arc esquerre del consistori. De fet, si la CUP Igualada, i ara Poble Actiu, no haguessin estat, les probabilitats de pacte entre ERC Igualada i Junts per Igualada haguessin estat molt més elevades, però la seva existència fa que aquest pacte s’allunyi, a la vegada que força a la resta de grups de l’arc esquerre del consistori a mantenir propostes de caire social als seus programes. Segurament el paper de Poble Actiu serà absolutament transcendental en aquest mandat, tot i que la seva visibilització pot veure’s reduïda.

ERC Igualada

Per la seva banda, l’augment d’ERC Igualada no només és una novetat per a la ciutat, sinó un perill per a Junts per Igualada. La separació entre tots dos partits s’ha fet més petita i això fa que Marc Castells tingui dues opcions: o bé diferenciar-se molt d’ERC i fer un govern pactant amb Igualada Som-hi, o bé tractar decentment a ERC (cosa que no ha fet en el darrer mandat) i mirar d’invisibilitzar-los. La primera opció és un perill perquè manifestaria que un pacte amb Igualada Som-hi que inclou les forces del PSC i Comuns no és contrari als interessos de ciutat malgrat el 155 tingui representació, però sí podria donar peu a molts votants a marxar cap a ERC, afeblint encara més a Junts per Igualada i la figura de Marc Castells. La segona opció passa per apropar-se a ERC Igualada introduint propostes d’esquerra al seu projecte de ciutat. No obstant, aquest fet podria implicar, molt probablement, l’allunyament de Poble Actiu amb ERC Igualada i, per tant, la pèrdua absoluta de tota alcaldia per a ERC en el futur. ERC Igualada té al davant un mandat molt difícil perquè, junt amb Poble Actiu, són la possibilitat d’una alternativa de govern i jugar a fer de crossa de Marc Castells només pot ser negatiu com a ciutat, però també com a partit. Podrà ERC Igualada aguantar la pressió a la que serà sotmesa en els propers anys per la dreta catalana, la qual utilitzarà sempre l’excusa de la independència? Podrà l’Enric Conill posar sempre els interessos de ciutat per davant dels interessos de partit? Veurem.

Igualada Som-hi

Sens dubte, el vot més incomprensible i que necessita de més explicació és el de la candidatura d’Igualada Som-hi, liderada per en Jordi Cuadras i integrada pel PSC i els Comuns. Igualada tenia, i encara té, l’oportunitat d’un govern alternatiu al de Junts per Igualada, una alternativa que passa, sí o sí, per ERC Igualada i Poble Actiu. No obstant, Igualada Som-hi ha decidit que sigui l’alcalde Marc Castells, ja que votant la candidatura d’Igualada Som-hi al seu candidat, ha fet fet que l’alternativa quedi per sota de Marc Castells. Un gest difícil d’explicar, i fins i tot m’atreviria a dir que intolerable per a les files dels comuns, ja que tenint la possibilitat de propiciar un govern alternatiu d’esquerres, ha preferit el govern Castells, un govern que han criticat durament durant tota la campanya electoral. Potser la seva excusa és que no hi ha hagut un acord prou madur amb ERC Igualada i Poble Actiu, però això ens faria dubtar i pensar que potser sí que hi ha un acord madur amb Junts per Igualada ja que els han permès governar. Potser l’excusa és que no podien pactar amb un govern autodeterminista, però sí que han permès que el govern de Castells, que és independentista i de dretes, governi la ciutat. La decisió d’Igualada Som-hi de no propiciar un govern alternatiu a Igualada es fa encara més incomprensible quan a altres ciutats de Catalunya, tant els Comuns com el PSC, han fet possible governs d’esquerra alternatius, com a Sant Cugat o Tarragona, i fins i tot a Badalona ha estat ERC i CUP els que han fet possible un govern del PSC per tal de frenar a la dreta. Al ple d’investidura de dissabte no van explicar perquè van votar a favor, indirecta i passivament, de l’alcaldia de Marc Castells i és una explicació que mereixem tota la ciutadania, especialment els més de 3.500 votants d’Igualada Som-hi que, de ben segur, no van votar Marc Castells. Si el programa d’Igualada Som-hi és absolutament més proper al d’ERC Igualada i Poble Actiu, i contrari al de Junts per Igualada, per què no han fet possible un govern d’esquerres alternatiu? Si volen visibilitzar als invisibles, com ho faran des de l’oposició, tenint la possibilitat d’inferir més en un govern alternatiu que no pas en un de dretes?

Conclusions

No comentem res de Ciutadans perquè la seva importància és del tot irrellevant, al menys en aquest mandat. No obstant, pel que fa a la resta de partits, veiem un mandat d’alt voltatge on les traïcions poden marcar les agendes dels partits, però el que segur que marcarà l’agenda dels partits és la política que es fa fora de l’Ajuntament. En el meu darrer article titulat Qui estima Igualada? ja comentava que Igualada té, com a mínim, quatre fronts d’especial transcendència: habitatge, aigua pública, Can Morera i educació pública. Aquests quatre fronts marcaran l’agenda de tots els partits del consistori i seran els que permetran, o haurien de permetre, la governabilitat a Igualada. Començàvem aquest article responent que no podem definir ontològicament la política, però sí la seva praxis i aquests quatre fronts marcaran la praxis d’aquest mandat, ja que haurien d’obtenir resposta en aquests quatre anys: qui no doni resposta als problemes que plantegen aquests fronts serà assenyalat, rebutjat i ignorat en el futur. Aquestes quatre problemàtiques d’Igualada són l’espassa de Dàmocles i ens correspon als ciutadans vetllar per a que l’espassa caigui quan els nostres polítics intentin vendre la ciutat als interessos de partit. Estiguem atents i expectants!