Actualment a Catalunya existeixen, arreu del territori, més d’una desena de bancs de llavors que tenen per objectiu la conservació de la biodiversitat cultivada. La major part es troben agrupats a la Xarxa Catalana de Graners, una federació que, al seu torn, forma part de la «Red Española de Semillas». Què és realment un banc de llavors? El podríem definir com l’espai físic en el qual, degudament catalogades i refrigerades, es conserven desenes, centenars, o milers de llavors, amb la finalitat que el patrimoni genètic, alimentari i ecològic que representen perduri per a les generacions futures.
Un banc de llavors és per a l’agricultura el mateix que un museu és per a la pintura, escultura o les arts. Amb la complexitat afegida que les llavors són éssers vius adormits, les quals cal renovar cada diversos anys -entre 4 i 10 de mitjana- perquè si no, el dia que les voldríem sembrar ja no germinarien. És a dir, no es tracta tan sols de posar una llavor a la nevera i oblidar-nos-en, sinó que periòdicament cal sembrar totes les llavors per tal de poder obtenir-ne de noves i així renovar-les.
En conseqüència, els bancs de llavors garanteixen la supervivència de centenars de varietats que si no de ben segur haurien desaparegut. Més encara, fan possible que estiguin a l’abast dels agricultors, i siguin així eines reals de dinamització agrària i econòmica. La seva reintroducció a la dieta també permetrà incrementar la diversitat de gustos, colors, textures i nutrients de la qual podem gaudir, i tot amb productes locals.
Una llavor no pot romandre guardada en un espai o recipient infinitament. Les llavors tenen data de caducitat i de conservació i és necessari sembrar-les, i fer-ne créixer les plantes que n’emergiran, que floriran i que donaran fruits, i dins dels quals hi haurà noves llavors. Noves llavors que caldrà recollir i conservar, substituint així les més antigues, i garantint la conservació de la varietat durant uns anys més. Per tant, un banc de llavors és un projecte viu, que necessita activitat constant per tal que tots i totes puguem seguir gaudint d’aquells tomàquets, bledes, pebrots o enciams que són diferents dels que veiem al súper però que tanmateix són tan bons i estan tan ben adaptats al territori.
El Col·lectiu Eixarcolant, disposa d’un banc de llavors on s’hi conserven entrades de prop de 400 varietats agrícoles tradicionals, a les quals cal sumar-hi les corresponents a espècies silvestres comestibles i varietats ornamentals tradicionals. Anualment es renoven aproximadament una cinquena part de les entrades, i concretament enguany se’n renovaran 112, entre les quals destaquen, per exemple, 47 varietats diferents de tomàquets.
Totes les entrades que actualment es conserven al banc de llavors del Col·lectiu Eixarcolant s’han obtingut o bé fruit de prospeccions etnobotàniques, iniciades el 2014, o gràcies a intercanvis amb altres bancs o organismes.
En aquest sentit, cal destacar la recuperació, aquest mateix any, de més de 40 varietats tradicionals d’horta pròpies de la catalunya central però que havien estat conservades fins a dia d’avui pel «Centro Nacional de Recusos Fitogenéticos» (CRF), i que no s’havien cultivat des de fa dècades al territori del qual van ser recollides en el seu dia.
La col·laboració establerta entre el Col·lectiu Eixarcolant i el CRF ha permès retornar al territori i a la població local els resultats d’unes prospeccions etnobotàniques dutes a terme a mitjans del segle XX. El següent objectiu és que puguin ser novament cultivades al territori per tal que tothom en pugui gaudir i siguin font de diversitat i innovació. El seu cultiu es durà a terme en 9 parcel·les repartides entre les comarques de l’Anoia, l’Urgell i la Noguera. D»aquesta manera es preveu contribuir a frenar la pèrdua de biodiversitat cultivada, ja que segons les dades de la FAO en el darrer mig segle s’han perdut, a nivell mundial, 3 de cada 4 varietats agrícoles tradicionals. Una tendència preocupant que cal revertir de forma urgent si es volen garantir aspectes tan fonamentals com la seguretat alimentària, la sobirania alimentària, i l’adaptació al canvi climàtic.
