El col·lectiu Eixarcolant, amb seu a Jorba, acaba d’engegar una campanya de micromecenatge per recaptar 100.000 euros amb l’objectiu d’engegar un projecte que pugui demostrar que és possible desenvolupar un nou model de producció, distribució i consum d’aliments. Per a fer-ho, el col·lectiu ha recuperat el forn de Jorba, un negoci amb 90 anys d’història i que veia perillar el futur per la falta de relleu. La idea és produir només productes de proximitat i temporada «normalitzant l’ús de les plantes silvestres i les varietats tradicionals». A més, desenvoluparan un sistema de traçabilitat dels productes que permetrà al consumidor saber d’on venen les matèries primeres, quins pagesos les han cultivat o quin preu s’ha pagat.
Amb el lema ‘Impossible és no fer res per canviar-ho tot’, el col·lectiu anoienc Eixarcolant ha engegat una campanya de micromecenatge que s’allargarà fins el 23 de juliol a la plataforma Goteo amb el repte d’aconseguir 100.000 euros. L’objectiu del projecte és «demostrar que és possible desenvolupar un nou model de producció, distribució i consum d’aliments més sostenible, ètic i just, i que reverteixi positivament al territori», segons ha explicat a l’ACN el president de l’entitat, Marc Talavera. «Volem demostrar que és possible saber què hi ha darrere dels productes que consumim i que els consumidors tenim la clau per poder transformar el territori i l’entorn econòmic», afegeix.
La idea és convertir el forn de Jorba en l’exemple que es pot construir un model agroalimentari diferent a nivell global. Per aconseguir-ho, el col·lectiu està desenvolupant un sistema de traçabilitat associat als productes que es comercialitzaran des de Jorba. És a dir, a través d’un codi QR que anirà associat al tiquet de compra, el consumidor podrà saber realment d’on procedeix la matèria primera, quin pagès l’ha cultivat, quin preu s’ha pagat per aquest producte o quin marge de venda hi ha. «Pretenem generar un nou criteri de decisió de compra», assegura Talavera.
«Estem en l’era del capitalisme verd o ‘greenwashing’, en què tothom s’apunta a dir que tot és verd i sostenible, però necessitem comprovar-ho i saber què hi ha al darrere», apunta el president del col·lectiu. En el cas del forn de Jorba, explica, «si la farina ve d’Argençola ho direm, però si les panses venen de Turquia perquè aquí no en trobem també ho explicarem i potser així algun pagès s’animarà a produir panses de proximitat». Eixarcolant creu que el model que volen implantar a Jorba es pot extrapolar arreu de Catalunya i, d’aquesta manera, volen contribuir a «posar la primera pedra d’un nou model agroalimentari».
De fet, Talavera explica que no existeix cap projecte d’aquestes característiques ni a Catalunya ni tampoc a la resta de l’Estat. «Sí que hem trobat experiències en el món tèxtil on hi ha projectes que permeten seguir tota la traçabilitat del producte, però el món agroalimentari no hi és», explica. De fet, critica que moltes vegades els consumidors són «víctimes de les campanyes publicitàries de les empreses i ningú els garanteix d’on provenen aquells productes».
Més de 3.000 espècies i varietats amb interès agrari
Eixarcolant fa anys que treballa amb la recuperació d’espècies silvestres comestibles i varietats tradicionals. De fet, Talavera explica que Catalunya és un dels territoris d’Europa amb major biodiversitat i calcula que hi ha més de 3.000 espècies i varietats que podrien tenir interès agrari i alimentari. Tanmateix, assegura, «ens alimentem a partir d’una vintena d’espècies que ocupen el 81% de la superfície cultivada a nivell català». Talavera explica que el camp ocupa només un 1,6% de la població a Catalunya i apunta que «si aconseguim trencar les dinàmiques actuals el sector té una potencialitat 7 o 8 vegades superior». «Hem d’aconseguir que hi hagi explotacions més petites que facin productes de valor afegit i que no estiguin subjectes al mercat global», apunta.
Per això, des del col·lectiu també es proposen difondre i donar a conèixer totes aquestes varietats que encara són molt desconegudes. Talavera creu que cada cop hi ha més interès per cultivar espècies noves, però lamenta que «encara cal trencar moltes barreres». Per a fer-ho, diu, «hem de demostrar al productor que hi ha un interès per aquell producte». «El pagès plantarà ortigues quan sàpiga que les podrà vendre», assegura.
100.000 euros per fer possible el projecte
Per fer realitat aquest ambiciós projecte, Eixarcolant ha engegat una campanya de micromecenatge per recaptar un total de 100.000 euros. Amb aquests diners pretenen cobrir quatre grans eixos. En primer lloc, volen desenvolupar un sistema informàtic que permeti fer la traçabilitat de tots els productes amb l’objectiu d’explicar què hi ha darrere de cadascun d’ells. En segon lloc, els diners també han de permetre dur a terme les actuacions de millor i reforma de l’antic forn de Jorba.
El tercer eix és la confecció d’un nou espai de venda interactiu, ja que, segons ha explicat Talavera, «volem que la gent que vingui tingui una experiència de compra. És a dir, no serà tant important que compri una melmelada o un pa, sinó que entengui què hi ha al darrere i, per això, farem una part museïtzada perquè els clients puguin viatjar a través dels productes». Finalment, els diners també serviran per comprar nova maquinària, com ara cambres de fermentació, que permetin treballar amb les espècies i varietats noves.
Al llarg dels dies que duri la campanya -finalitzarà el 23 de juliol-, es duran a terme una vintena de xerrades i conferències arreu de Catalunya en ciutats com Manresa, Banyoles, Molins de Rei o Mora d’Ebre.
Mar Martí / ACN
