L’anoienca Elisabet Vidal, caporal dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial Central, explica que “quan veig coses que no les veig normals miro de saber què passa”.

I així, fora de servei, va observar un cotxe aparcat als Prats de Rei “en una posició estranya i amb els vidres entelats, com si hi hagués algú a dins”. Anava per la carretera C-1412a de camí a la feina, a la comissaria de Manresa, però es va aturar i es va apropar al cotxe per si passava alguna cosa.

El cotxe tenia el motor engegat i va observar una mànega que sortia del tub d’escapament i entrava per un espai de la finestra del copilot, “amb el que vaig pensar que era algú que es volia suïcidar”. Va trucar al 112 i va observar, a través del vidre entelat, un home estirat al seient del darrera.

L’agent confessa que “pensava que ja seria mort”, però igualment va accedir al cotxe, va parar el motor i va obrir les portes per ventilar el cotxe, “que estava molt carregat pels gasos”. Vidal va provar de sacsejar-lo i va acabar tornant en sí després de fer-li maniobres de reanimació: “el vaig voler tranquil·litzar i li vaig preguntar que feia allà. Em va dir que s’havia parat a descansar”. Després van arribar Mossos i el SEM, que va atendre l’home i el va portar a l’hospital. “Cinc minuts més i hagués estat massa tard”, reconeix Elisabet Vidal, que no ha tornat a parlar amb l’home però si s’ha interessat després pel seu estat. Finalment, la intoxicació va ser lleu.

Va marxar a treballar i va rebre les primeres felicitacions dels seus companys. “En el moment no et pares a pensar en el que has fet”, diu Vidal, qui afegeix que “només quan vaig acabar de treballar i em vaig relaxar vaig pensar… què fort, he salvat la vida d’una persona!”.

Elisabet Vidal explica que té la satisfacció que tindria “qualsevol ciutadà”, però apunta que “com a policia veus que els coneixements que tens i els que he anat adquirint al llarg dels anys han servit d’alguna cosa”.

El fet d’haver salvat algú que en realitat volia morir “és com agredolç”, diu l’agent anoienca, qui afegeix que “vull pensar que li he donat una segona oportunitat”.