Les primeres dues dècades del segle XXI han canviat de manera especialment significativa la demografia d’una seixantena de municipis catalans, que com a mínim han duplicat la població entre el 2000 i el 2023. Segons dades del padró analitzades per l’ACN, el Montmell (Baix Penedès) és la població que més ha crescut en aquest període, més que quadriplicant els seus habitants. La Pobla de Mafumet (Tarragonès), Olivella (Garraf), Cabrera d’Anoia (Anoia) i l’Albiol (Baix Camp) els han triplicat, mentre que 60 altres localitats tenen ara el doble de residents que fa 23 anys. Diversos municipis consultats diuen que l’augment de primeres residències a les urbanitzacions i el preu del lloguer a ciutat expliquen els increments.
El Montmell lidera el rànquing de creixement percentual, amb un 362,5% més d’habitants i passant dels 408 el 2000 als 1.887 el 2023. La segueix la Pobla de Mafumet, amb el 265,6%; Olivella, amb el 234%, i Cabrera d’Anoia, amb el 215%.
Cabrera d’Anoia: nous residents a les urbanitzacions, provinents de l’Àrea Metropolitana
Cabrera d’Anoia és un municipi situat a cavall del Penedès i l’Anoia que compta actualment amb 1.665 habitants. El municipi ha triplicat la població en les darreres dues dècades passant dels 528 habitants als 1.665, una xifra que suposa un increment del 215%. El nucli de població rep el nom de Canaletes -que és on hi ha l’edifici de l’Ajuntament, el CAP i l’escola-, tot i que es tracta de la zona on hi viu menys població, al voltant d’un centenar. La resta es distribueix, principalment, entre dues urbanitzacions, Can Ros i el Castell de Cabrera, totes dues nascudes al voltant dels anys setanta.
L’alcalde de Cabrera d’Anoia, Juan Manuel Díaz, explica que aquestes dues urbanitzacions tenen moltes segones residències que, en els darrers anys, s’han anat convertint en habitatge habitual. «La qualitat de vida al poble és molt bona i molta gent ha decidit venir a viure aquí, ja que la majoria són cases amb jardí i hort», exposa l’alcalde. En aquest sentit, explica que la majoria de persones que s’han traslladat a viure a Cabrera són gent de l’àrea metropolitana de Barcelona, sobretot de poblacions com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Cornellà de Llobregat. De fet, ell mateix va traslladar-se a viure a Cabrera des de Barcelona l’any 2002.
El municipi ja va experimentar un gran creixement durant els anys noranta, quan va passar de tenir uns 200 habitants l’any 1991 a més de 700 l’any 2002. Tot i que moltes de les segones residències han passat, amb els anys, a ser primeres residències, l’alcalde explica que encara hi ha molts habitants estacionals. En aquest sentit, explica que els mesos d’estiu i els caps de setmana es poden arribar als 3.500 habitants i això suposa un «maldecap» per un Ajuntament petit i amb un pressupost reduït. «A l’estiu ens desborda l’afluència de gent perquè veiem com s’omplen de manera impressionant els contenidors i també es fa un increment molt gran del consum d’aigua», relata. «Passar de 1.700 a 3.500 habitants no és fàcil de controlar», assegura.
De fet, el tema de l’aigua és una de les grans preocupacions del municipi, que en aquests moments compta amb 11 hores d’aigua al dia -de 9 del matí a 8 del vespre- però que a l’estiu va arribar a tenir només 5 hores d’aigua -de 12 del migdia a 5 de la tarda-. El pou del qual depenia la població es va assecar i se’n va construir un de nou però l’ACA fa fixar un topall d’extracció. La solució, segons el consistori, passaria per connectar-se a la xarxa de distribució Ter-Llobregat, però el cost previst de l’obra és d’1,8 MEUR.
Cabrera d’Anoia no compta amb cap comerç al seu municipi, tant sols una perruqueria a la urbanització de Can Ros. L’alcalde explica que fa anys hi havia hagut algun intent de muntar un bar o restaurant de mans privades però «va acabar tancant». Sí que disposen de tres locals socials, un per a cadascun dels tres nuclis -Canaletes, Can Ros i Castell de Cabrera-.
Mar Martí / ACN
