Aquest diumenge Sant Martí de Tous celebra unes caramelles molt especials. I és que enguany s’arriba al centenari d’aquesta tradició que està molt arrelada a la localitat i en la que s’implica una part molt important de la població. “És una festa que la gent del poble s’ha fet molt seva des de sempre”, apunta Xavier Claramunt, integrant de la Comissió de Caramelles. De fet, sorprèn l’enorme participació que hi ha entre els residents al poble, ja que s’impliquen directament 150 persones d’una localitat que té 1.200 habitants.

Les Caramelles de Tous se celebren de manera gairebé ininterrompuda des de 1916. Només durant la Guerra Civil i l’any 1997 no es van celebrar. En aquest últim cas, no es van fer per falta de participació, fet que va provocar que el poble estigués “dolgut”, segons explica Elisa Elias, codirectora de la Comissió. “L’any següent es va revifar la festa”, afegeix Elias, que també indica que per molta gent de Tous les caramelles són “la festa més important del poble”.

Les caramelles de Tous es mantenen també sempre fidels al Diumenge de Pasqua. “La gent de fora ens pregunta que per què no canviem la data”, explica Elias. Però la tradició és la tradició i la gent de Tous prefereix sovint escurçar les seves vacances de Setmana Santa un parell de dies per poder participar a les caramelles. “És una cosa que s’organitza des del poble i la gent hi vol ser”, diu Claramunt.

Des de la Comissió de Caramelles qualifiquen com un “orgull” arribar al centenari, sobretot perquè la tradició “és una cosa que passa de pares a fills a les famílies. Tothom hi col·labora i en els últims anys hi ha hagut una gran renovació. Hi ha molt jovent i això per la gent gran és una satisfacció”, destaca Elias.

Una bona època

Elias i Claramunt coincideixen en assenyalar que les caramelles de Tous viuen “una bona època”, perquè “és una cosa estable i s’hi veu continuïtat”. Però al llarg de la seva història no ha estat sempre així. Ja abans de 1916 s’havien cantat caramelles a Tous, “només que no es feia de manera seguida”, remarca la historiadora i escriptora Elisa Vidal, “es cantaven quan es podia, en funció de si eren prou colla de cantaires, de si algú s’atrevia a dirigir…”.

Durant la Guerra Civil la tradició es va interrompre, però quan va acabar el conflicte es va voler recuperar ràpidament i ja al 1940 es tornaven a cantar les caramelles. Durant les dècades següents la implicació del poble va anar creixent i no es va deixar mai de celebrar la cantada el Diumenge de Pasqua. Tot i això, faltava una figura que des de la direcció assegurés la continuïtat any rere any. I allà estava la Teresa Tort, que es va fer càrrec de la direcció de les caramelles el 1984 i va repetir cada any fins al 1999, quan va morir prematurament als 43 anys. En tot aquest període, només es va deixar de cantar el 1997.

Elisa Elias, la actual codirectora, va agafar les regnes de la comissió just després de la Teresa Tort i en aquesta última etapa, ja als anys 2000, va arribar la darrera consolidació de les caramelles, amb l’inclusió de nens de més de 7 anys.

Un dia de festa

Diumenge de Resurrecció és un dia gran a Sant Martí de Tous. El poble s’engalana i els seus habitants surten al carrer per veure una tradició que senten molt seva. Al llarg del matí es fan 25 cantades i el grup de cantaires té un repertori de sis cançons. Prèviament s’han fet set assajos. El grup de caramellaires està encapçalat per l’abanderat, que cada any canvia; i juntament amb els cantaires estan els ballesters, que reparteixen els clavells i les toies (rams de flors) entre el públic, i les lloques, encarregats de recollir els donatius que dóna la gent després del pas de les caramelles. I evidentment no podien faltar els músics, que ja des de fa uns anys es formen a l’Escola de Música de Tous. En total, es forma un grup d’unes 150 persones que hi participen directament a la cantada, però el públic és encara molt més nombrós i la implicació del poble és total. I és que les caramelles de Tous són, potser, les més arrelades de la comarca.

Enguany s’ha fet també una exposició on es recull part de la història d’aquests 100 anys. Es pot visitar a la sala Camil Riba fins al proper 24 d’abril. La comissió, a més, ha demanat la Creu de Sant Jordi al govern de la Generalitat com a entitat centenària.