Fomentar el vincle i la comprensió entre els joves i les persones grans és un dels objectius pels quals va néixer fa dos anys el projecte Acompanya un avi, engegat pel Consorci Sociosanitari d’Igualada a la residència Pare Vilaseca i conjuntament amb els instituts Joan Mercader i Pere Vives, tots ells a la capital de l’Anoia.

El projecte es presenta com una idea innovadora en l’atenció a les persones grans, ja que es basa en un intercanvi d’experiències entre dues persones de generacions ben diferents que es manté de forma constant durant tot un curs acadèmic. Acompanya un avi respon a l’increment del nombre de persones grans en situació de soledat i vol afavorir la relació entre dos col•lectius, la gent gran i els joves, fomentant una relació personal a través d’un projecte d’intercanvi vivencial.

La participació és totalment voluntària, tant entre els alumnes de primer de batxillerat dels dos instituts com entre els residents a la Pare Vilaseca, però ha d’existir un compromís per donar-li continuïtat durant tot un curs. Cap al novembre es formen les parelles entre els joves i els avis i àvies, i un cop a la setmana es troben a la residència per parlar, conversar o intercanviar experiències. El mes de juny passat es va tancar la segona edició del programa i des de la residència tenen clar que el mantindran davant l’èxit que ha tingut. El curs passat, per exemple, hi va haver 37 joves i 28 persones grans.

“Ens va sorprendre que la gent volgués participar tant”, explica Carla Jorba, educadora social i coordinadora del projecte. També comenta que quan es presenta la idea als estudiants se’ls planteja com una cosa “revolucionària” en un món on massa sovint es deixa de banda les persones grans. “Nosaltres proposem el contrari: apropar i escoltar els dos mons”, hi afegeix.

L’experiència acaba sent sorprenent per a tots els participants. “Hi ha un punt de trobada en el sentiment de soledat, que també tenen molts joves, i s’adonen que els seus mons estaven més a prop del que es pensaven”, comenta Jorba. Als estudiants, l’experiència els ajuda a “escoltar, tenir més paciència i aprofitar més la vida”, mentre que als avis i àvies el vincle que es crea amb la seva parella també els serveix per “reviure moments de la seva vida”.

L’èxit del projecte no només queda reflectit en el nombre de participants sinó també en els vincles que es creen entre adolescents i avis, i un exemple d’això és la dada que aporta Jordi Ferrer, gerent del Consorci Sociosanitari d’Igualada: “El projecte acaba al juny amb un acte molt maco on participen totes les parelles, però després algunes continuen mantenint el contacte.”