Com ja sabeu hi ha un grup, d’una gran majoria de treballadors/es, que s’han unit a causa de tenir malestars en comú causats per motius laborals. Jo seré la veu d’aquests companys i companyes de diferents categories i diferents unitats, serveis o centres de treball del CSA.

Volem deixar palès com ens sentim i el perquè d’aquest malestar generalitzat.

Tots/es nosaltres treballem per donar un servei públic. Volem donar qualitat i la màxima seguretat tant pel treballador/a com per l’usuari/ària. Creiem que de la manera que treballem no podem fer bé la nostra feina. No donem ni qualitat assistencial i amb l’augment d’estrès hem empitjorat la salut mental del personal. A més a més, acabem assumint responsabilitats que ens poden arribar a perjudicar fins i tot en l’àmbit legal.

Només obrir la pàgina web del CSA trobem «El Consorci Sanitari de l’Anoia, com a empresa de serveis de salut, considera els seus professionals com a pilar bàsic del desenvolupament i la qualitat assistencials» però està clar que això, ara mateix, només són paraules.

Actualment, ens sentim poc valorats/des i maltractats/des. Ens sentim com un número i gens estimats per la nostra Institució.

Abans de la Covid, ja es va fer una enquesta a on les dades van demostrar el poc valorats/des, escoltats/des i la distància que hi havia entre la direcció i el treballador/a ras, ja es van fer comissions de treball. I res ha millorat ans al contrari.

Amb l’arribada de la pandèmia, ens vam sentir sols/es, la direcció va desaparèixer, almenys aquesta és la nostra percepció, no hi havia directrius clares, els protocols canviaven contínuament i eren diferents segons qui te’ls explicava. Així i tot, vam unir forces, i tothom va posar de part seva per revertir aquella situació tan complicada.

A l’inici de tot se’ns prohibia portar mascareta, per no crear pànic a la societat, bé, es va prioritzar la imatge del centre a la salut dels treballadors/es, això va comportar que molts de nosaltres ens contagiéssim. Hem perdut un company i molts els tenim amb covid persistent, amb seqüeles més o menys importants, que no els permet fer una vida normal.

Molts de nosaltres sabíem el que ens podia venir a sobre, però no se’ns va escoltar, al contrari, sempre se’ns va transmetre que la covid era com una grip i que no arribaria a Igualada, només a ciutats grans com Barcelona o Madrid. I sí que ens va arribar, i en tres dies teníem la meitat de personal confinat a casa i la resta treballant i tirant endavant aquella situació tan complicada, tant en l’àmbit emocional, com familiar, social i laboral. Una etapa que molts de nosaltres volem oblidar.

Postpandèmia tot ha anat a pitjor: mesures destinades a generar més precarietat laboral i insatisfacció gràcies a les imposicions i amenaces per part de la direcció i gerència, sense pensar que els de baix també som persones, també tenim vida i no som ni herois ni heroïnes, no portem capa i si creieu que la portem ja ens la podeu treure perquè no la volem portar.

La situació actual és insostenible pels treballadors/es a causa de sobrecàrregues de treball, es prioritza la part econòmica, sense pensar que treballem amb persones, que no es tracta de facturar i facturar i liquidar el deute històric que tenim, sinó que es tracta de cuidar amb qualitat i seguretat a usuaris/àries que de fet és el principal objectiu del CSA.

Hi ha hagut una manca d’anàlisis durant els darrers anys de les causes de fuga de professionals. Han estat molts professionals de diverses categories i de moltes especialitats, tant mèdiques com quirúrgiques. Que han acabat marxant i no s’ha pres cap mesura per evitar-ho. I al mateix temps cal valorar perquè sent un Hospital Universitari que constantment formem a nous professionals no es queden a treballar amb nosaltres.

Dit tot això a continuació plasmaré per escrit totes aquelles coses que creen malestar entre nosaltres, que ens fa sentir indignats, ofesos i impotents perquè no ens deixen fer les nostres tasques com cal. Un recull que hem fet entre tots i totes, perquè tots estem units sense diferència de categories.

Veureu que algunes tenen una repercussió econòmica, però moltes són de tracte humà, de valorar a les persones i deixar-nos de maltractar. Coses que es basen a tenir una direcció experta en lideratge i no en la imposició contínua de pèrdua de drets laborals. Tota una sèrie de punts que ara us detallo.

Premisses a les quals volem dir PROU.

I si serveix perquè la Direcció s’adoni que les coses han de canviar radicalment podrem donar gràcies. En el cas que la Direcció i Gerència, no vulgueu veure la realitat a on ens heu portat o simplement no tingueu les eines, la motivació i els coneixements per buscar les solucions demanem la Dimissió d’aquesta en ple.

Treballadors en lluita pel CSA i per una sanitat de qualitat