He fet una breu estada al districte de Yautan, ubicat a la província de Casma, al Departament d’Ancash, al Perú. Un dia, passejant pels seus carrers em vaig endur dues bones sorpreses.
La primera va ser quan vaig llegir a la façana d’un centre educatiu de Primària: “AVANÇANT EN LA RUTA CORRECTA. A casa s’educa. L’escola instrueix. A casa s’apren a saludar, a donar les gràcies, a ser net, a ser honest, a ser puntual, a ser correcte, a parlar bé, a no dir paraulotes, a respectar totes les persones, a ser solidari, a menjar amb la boca tancada, a no robar, a no dir mentides, a tenir cura de les coses que són pròpies i a tenir-ne també de tot el que és de la resta de persones, a ser organitzat. A l’escola s’aprenen matemàtiques, llengua, ciències naturals, ciències socials, anglès, geometría i es reforcen també els valors que els pares i les mares han ensenyat als seus fills. No li demanem al docent que arregli els forats que hi ha a casa”. Pepe Múgica (expresident de l’Uruguay) dixit (en castellà, és clar).
Com a vianant, aliè totalment a l’escola, veig en l’ús de les paraules presidencials aquí, una doble finalitat: primera, mostrar el compromís professional del professorat d’aquest centre en la tasca formativa del seu alumnat. I segon objectiu: aquesta escola recorda així les obligacions dels pares vers els seus fills. La idea és interessant i exportable perquè a tot arreu hi ha famílies que necessiten recordatoris així. És una bona manera de refermar la necessària cooperació familia-escola en la tasca educativa.
La segona sorpresa: a la façana d’un centre d’educació secundària del mateix nucli urbà, hi veig un cartell amb aquestes paraules: “Haz el bien sin mirar a quien” (en català diem l’almoina quan la faràs, no miris a qui la fas). I tot seguit: “A l’Institut (nom del centre) diem NO a la discriminació” (òbviament en castellà). Són missatges que, com a mínim, generen optimisme educatiu.
A Yautan hi regna la calma. I el veïnatge és francament admirable. Són molt educats i molt hospitalaris. I puc afirmar que les dues lectures públiques esmentades reflecteixen el tarannà dels seus habitans. La bona educació per ells és un valor importantíssim. Treballat a casa i als centres educatius.
He conegut molt bona gent al Perú. A tot arreu on he estat: Lima, Catacaos, Piura, Trujillo, etc. I en parlo per dos motius. Primer perquè penso que qualsevol iniciativa educativa sempre pot ser interessant. Vingui d’on vinguí. I segon motiu: des de fora, solem relacionar el país andí gairebé exclusivament amb el Machu Pichu. La “Pedra Vella” és el pol d’atracció turístic per excel·lència del país. Justificadíssim: és una de les 7 meravelles del món. Però també es relaciona el Perú amb la corrupció, les màfies, els desastres naturals, etc. I tant que n’hi ha! Ara bé, ni la bondat, ni la maldat no tenen fronteres. I d’altra banda, els desastres naturals no són exclusius d’enlloc. Per tant, ras i curt: dedico aquest article a tots els peruans assenyats que trenquen els maleïts estigmes esmentats i que són els que, amb la seva feina, d’una manera silenciosa, honesta i honrosa fan avançar el seu país. Mereixen tot el reconeixement més enllà de les seves fronteres. Els dono la meva veu.
Jaume Porta i Josa.
