Una de les iniciatives del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, del Govern de l’Estat, fou l’elaboració de la Guia para la Comunidad Educativa de prevención y apoyo a las víctimas de violencia escolar. Sabem que, aquest fenomen, és de gran interès per l’estudi acadèmic i científic, donat que, amb el pas del temps, ha evolucionat, i ha aconseguit adaptar noves expressions violentes que traspassen les aules, com ara, el ciberbullying. L’informe, doncs, ens brinda algunes claus bàsiques, si més no pautes d’actuació, per prevenir els abusos i la violència escolar. Davant d’un context digitalitzat, on la violència cavalca entre la classe i la llar, és pertinent plantejar la següent pregunta: és possible que, l’assetjament escolar, pugui erradicar-se, després de tants anys, gràcies a la creació d’espais tolerants i lliures de violència?
El present informe, a més a més de manifestar algunes de les formes de violència més habituals que succeeixen als centres escolars, partint de dades i de casos pràctics, permet posar, en primera plana, les línies d’actuació principals per fer front a la xacra social de l’assetjament escolar. La prevenció, ha d’anar acompanyada de la detecció, per tal d’aconseguir els objectius marcats. Sense alguna de les dues, qualsevol mesura resolutiva serà paper mullat. Per tant, saber detectar, a temps, un fenomen violent dins l’aula, permetrà tallar-lo d’arrel, i que, aquest, no es vegi alimentat per la passivitat del centre. Els episodis d’assetjament, doncs, són un fet real. La tasca, no només del professorat, sinó també de la resta de companys i companyes, no és altra que donar suport a les víctimes, acompanyant-les en tot moment. Mirar cap a un altre cantó, no és la solució. En canvi, posicionar-te del costat de la víctima, tal i com s’emfatitza a l’informe, és un acte de valentia. Avui dia, on les expressions de discriminació, ja siguin racials, identitàries, religioses, sexuals, ideològiques, o de qualsevol altre tipus, s’han multiplicat, és imprescindible poder garantir entorns de llibertat, de tolerància i de diversitat. Tot allò que, en un passat, no és considerava violència, o que, simplement, era vist com «coses de nens», ha d’assenyalar-se, sense eufemismes, com a violència. Les agressions físiques, verbals, o sexuals, poden prevenir-se amb una detecció precoç del problema, juntament amb una formació ètica, dins el respecte i l’acceptació. Així com l’amor no fa mal, les amistats tampoc ho han de fer.
En resum, la creació d’un model educacional que no exclogui a ningú, que vetlli per tots i totes, i que comparteixi els valors de l’empatia, l’amor i la solidaritat, els quals, els mateixos alumnes, reproduiran dins i fora de l’aula, permetrà que, la violència a les escoles, comenci a ser un fenomen del passat. Un nen, o nena, no hauria d’anar, mai més, amb por a l’escola. És l’escola la que ha de fer més segurs de si mateixos, i més resilients, als que seran els ciutadans del demà, que faran front, i acompanyaran a qui pateixi, sempre amb fortalesa i resistència, les diferents expressions violentes i d’odi que proliferen a les nostres societats.
Javier Recio i Rodríguez
