El capelladí Marcel García ha impulsat, amb la creació Robot Tea, l’ús dels anomenats robots socials en activitats assistides per infants amb autisme (TEA). Garcia va tenir el primer contacte amb persones amb trastorn de l’espectre autista com a Coordinador d’Unitat Psiquiàtrica amb nens amb del Centre Sar Mont-Roig. Però va observar que els tractaments eren els mateixos per a tots els  pacients.

Després de donar-hi voltes i consultar estudis d’arreu del món, va conèixer les experiències amb robots als Estats Units, tot i que tenia clar que el camí hauria de ser un altre. Els preus eren prohibitius i la interacció era uniforme. Calia trobar el robot més adequat, i aquest va acabar sent el dinosaure Pleo. Com explica Marcel Garcia, en funció de les característiques de l’infant i dels objectius a treballar, poden programar al robot amb frases i accions que es desplegaran a la sessió oferint una experiència diferent a cada nen. Per exemple, si es volen treballar les emocions, el dinosaure es queixarà quan hi hagi alguna acció del nen que li pugui fer mal.

Durant un any, Garcia i el seu equip han fet un estudi observacional de rehabilitació de les habilitats socials mitjançant robòtica amb una trentena de nens i joves amb TEA, d’entre 2 i 22 anys. Són sobretot de Capellades, tot i que també hi ha infants de Piera i Barcelona. En aquest tipus de sessions, on l’infant interactua amb el dinosaure i un terapeuta, el nivell d’interacció arriba al 80%, quan -segons Garcia- el més habitual és un 10%.

A la primera fase de l’estudi observacional es lliura un joc de la seva elecció. Després dels primers minuts d’oci, quan els professionals determinen -normalment quan l’infant ha acabat la tasca- comença la segona fase. En aquesta etapa, s’observa la interacció del menor amb el robot Pleo que està apagat a taula. La textura de la seva pell de dinosaure ja capta normalment l’interès del petit. Quan ho encenen un univers s’obre davant ells: alimentar-lo, escoltar-lo parlar i fins i tot comunicar-se amb ell… A més de sessions individuals per l’autisme, Garcia explica que han adaptat robots per a teràpies grupals, per a nivells més severs d’autisme o per la síndrome d’Asperger.

La teoria de l’empatia/sistematització de Simon Baron-Cohen explica perquè el robot social és efectiu amb els infants amb autisme. Segons aquesta teoria, existeixen dos tipus de cervells, els Empàtics i els Sistmatics. Els Empàtics ( Neurotipics ) , com és evident, són les persones que tenen la capacitat de posar-se a la pell del altre. Els Sistemàtics  ( TEA ) pel contrari, no tenen aquesta capacitat i busquen les regles per les quals es regeix un sistema per poder preveure com evolucionaria.