Igualada està projectant-se, cada vegada més, com una ciutat de grans esdeveniments: l’European Balloon Festival, l’Esport i Natura i el Rec.0 Experimental Stores, per exemple, en són una mostra. Aquests grans esdeveniments concentren molta força cultural, econòmica i social, essent una de les banderes del govern de la ciutat, defensant aquesta inversió com accions d’impuls econòmic per lluitar contra l’atur i posar Igualada arreu del món. Malgrat que l’Ajuntament ja s’ha gastat uns 898.000 euros en la remodelació de l’Adoberia Bella del barri del Rec, sense tancar altres projectes com l’antic Escorxador o la Igualadina Cotonera, i sabent que aquesta enorme inversió és una més que es paga amb els sous dels igualadins per anar a usos privats, l’equip de Marc Castells considera que cal endegar un nou projecte colossal: la construcció del Parc Central a l’Avinguda Catalunya com un espai de luxe per dur a terme part dels grans esdeveniments que ocorren a la ciutat.

Com ja vàrem veure a l’aprovació dels pressupostos del mes d’octubre, a banda de projectes a executar durant el mateix 2016 o a més llarg termini, el govern de CiU va contemplar 275.000 euros per a la redacció de nous projectes per al 2017, com la renovació integral del complex esportiu de Les Comes, la nova Plaça de la Masuca o l’ampliació de la residència Pare Vilaseca. El més sorprenent és la tornada al “totxo” en la construcció del futur Parc Central de l’Avinguda Catalunya, construcció que preveu, entre d’altres i sota demanda dels organitzadors de l’European Ballon Festival, la implantació d’herba a les superfícies de les tres pastilles de les esplanades de l’avinguda Catalunya i la instal·lació de grades per a 7 o 8.000 persones.

El motiu principal del projecte d’aquesta descomunal construcció és potenciar Igualada com una ciutat de grans esdeveniments, però el rerefons polític és que no troben la manera definitiva de lluitar contra l’atur, tot i que CiU considera que l’economia de la ciutat ha repuntat perquè les dades de l’Ajuntament sobre comerços oberts al 2014 és de 76 locals. No obstant i malgrat les dades del 2014, que es podrien titllar de positives, la xifra de persones sense feina a l’Anoia al 2015 segons el SOC és de 10.146, i encara que aquest estiu es baixava per primer cop en cinc anys dels 10.000 inscrits, acabant juliol amb 9.860 persones desocupades, des d’aleshores ha repuntat en quasi 300 persones més. Per tant l’atur ha crescut i, difícilment, podem creure que l’economia d’Igualada ha repuntat. Sembla evident, doncs, que l’aposta del govern pels grans esdeveniments és una part important de la Marca Igualada per portar la ciutat al món, com diuen, deixant en evidència que l’atur és un problema persistent en l’agenda política igualadina: l’objectiu de convertir Igualada en una ciutat de grans esdeveniments és, en teoria, els guanys econòmics que aquests impliquen. Jo tinc els meus dubtes i em pregunto si realment els grans esdeveniments poden contribuir a fer decréixer l’atur i potenciar el creixement econòmic d’Igualada. No pot ser que si potenciem Igualada com una ciutat de grans esdeveniments la temporalitat laboral en sigui el resultat i l’estabilitat econòmica un somni? No serà que aquests grans esdeveniments només donen resultats positius a les empreses que hi participen i que aquesta inversió no retorna ni a la ciutat ni als ciutadans? No pot ser que aquests grans esdeveniments encara potencien més l’escletxa social de la precarietat?

Un fet evident és que la creació laboral inherent als grans esdeveniments és la pròpia de la temporalitat limitada i això implica la creació de llocs de treball de molt curta durada, tant curta que als empresaris no sempre acaben realitzant contractes de treball. Així, l’economia submergida es veu potenciada pels grans esdeveniments. Per una altra banda, però, aquests treballs temporals són l’origen de la precarietat laboral de les persones i de l’empobriment de la ciutat, en la mesura en que d’aquests treballs no es pot dependre i, per tant, l’estat de crisis de les famílies i les persones implicades es perpetua i l’atur no es pot combatre. Potser se’m pot replicar que això que dic no ho puc demostrar, però ingenu em sembla aquell qui desconeix aquestes pràctiques al nostre país.

És ben cert que Igualada necessita d’espais verds amplis on la ciutadania pugui gaudir de l’esbarjo i la tranquil·litat, espais on poder passejar els animals amb llibertat, espais verds que no només estiguin pensats per a produir diners, sinó per a la millora en la qualitat de vida dels seus habitants, però la construcció del Parc Central a l’Avinguda Catalunya és un projecte que torna al “totxo” sense pensar en reciclar altres espais i en descentralitzar els esdeveniments; un projecte que passa per sobre de les necessitats reals dels igualadins per crear una sensació d’esperança; un projecte en el qual caldrà invertir diners dels igualadins, mantenir-ho i finançar-ho al llarg del temps i que només potencia els ideals econòmics d’un govern concret; però sobretot un projecte que aposta per la precarització laboral dels igualadins i dels anoiencs. Jo crec que si el que es vol es combatre l’atur, els grans esdeveniments no són la solució, sinó fins i tot part del problema, perquè les ombres legals i econòmiques que produeixen els grans esdeveniments no poden frenar l’atur, sinó potenciar la precarietat laboral, l’economia submergida de la ciutat i la manutenció d’una altra construcció. Rentarà econòmicament el seu lloguer a qui vulgui fer grans esdeveniments? Es realitzarà un contracte igualitari per a tothom? Es lluitarà per combatre la no contractació? Realment es combatrà l’atur i s’eliminarà la precarietat laboral amb treballs temporals tant llargs com la durada dels propis esdeveniments?

Jo em pregunto si realment és aquesta la ciutat que volem, si realment és aquest el model de producció econòmica que necessitem, perquè de ser així caminem cap a l’horitzó d’una societat classista dividida entre els que tenen estabilitat econòmica i els que viuen sota l’experiència de la precarietat laboral. Només espero que les idees d’uns no s’aprofitin de les necessitats d’uns altres, que els grans esdeveniments no nodreixin una ciutadania dèbil i malmesa, que la pobresa i la precarietat de part de la ciutadania no quedi oculta sota l’ombra dels grans esdeveniments.