Torna a dominar el silenci. Aquell silenci tronador. Aquell silenci còmplice. Aquell silenci temorós… És aquell silenci el que governa el Consell Comarcal de l’Anoia. No fa tants dies que, a les institucions de casa nostra, vam haver de contemplar una de les vergonyes més grans a la nostra comarca. El Consell Comarcal, va anunciar que, els seus treballadors, «no cobrarien fins setembre en el millor dels casos». La situació era crítica. El malestar i el descontent de les persones perjudicades, es va fer notar molt aviat. La resposta immediata, davant aquest abús laboral, van ser l’acció sindical i la solidaritat obrera, dues de les claus en la victòria dels treballadors del Consell en aquesta revolta del desvergonyiment.
Posant una mica de context, el problema va ser titllat «d’administratiu i burocràtic», degut a que faltava la figura de l’interventor per donar llum verda al pagament de les nòmines dels treballadors, així com per al pagament dels proveïdors, o per al pagament d’altres despeses públiques. Com que no hi havia interventor, ni tampoc secretari, ja que, recentment, el primer havia agafat la baixa, i, el segon, havia deixat el seu càrrec, el Consell va quedar paralitzat, el qual només comptava amb les figures del Tresorer i del Gerent, però li faltava una figura més per a ratificar qualsevol pagament. És inèdit que, tant l’interventor, com el secretari, hagin mancat a la vegada, però tampoc és casualitat. Arran de les darreres informacions, s’ha sabut que, tant l’interventor, com el secretari, estan sent investigats per l’Oficina Antifrau, i pel Tribunal de Comptes, des de 2019, per possibles irregularitats, en els seus exercicis dels últims anys. Això no fa més que aclarir els dubtes i les sospites que molts ciutadans teníem: hi ha corrupció política al Consell Comarcal. I, apart de corrupció política, no hi ha rendició de comptes per part dels responsables polítics, ni cap autocrítica, davant el problema sorgit. Només hi ha silenci. Tots callen, però saben tot el que es cou allà dins. La presidenta del Comitè, Clara Fernández, ja va explicar que, dins el Consell, «hi ha deixadesa absoluta». Aquest tarannà polític d’indiferència i complicitat davant les males pràctiques, i aquesta manca de rigor, respecte i compromís cap a les institucions, en particular, i cap a la ciutadania, en general, estan sent els trets més comuns de la política a la comarca.
Uns dies més tard, el Govern del Consell Comarcal de l’Anoia, format per PSC i Junts, informa que, els 180 treballadors afectats, cobraran finalment, gràcies a un decret excepcional de presidència, per afrontar la falta d’interventor. Tampoc és casualitat que, justament, aquesta mesura de gràcia, s’hagi impulsat un dia abans del Ple Municipal del 25 d’octubre. Els responsables polítics, auguraven un ambient molt caldejat i crispat, de manera que van decidir treure’s el problema de sobre, abans de sotmetre’s al ple, i haver d’assumir responsabilitats. Per si fos poc, els representants han venut aquesta solució com un triomf polític, i, com sempre, s’han col·locat la medalla. Un cop més, els nostres representants han fet gala de la incompetència, de la deslleialtat i de l’ego que desprenen. Però, sobretot, han tornat a callar. Han aconseguit desviar l’opinió pública, per tal de que no es parli més del Consell, i no s’esclareixin més fets sobre les presumptes corrupteles que hi ha allà dins. Han guanyat, però només temps, perquè, aviat, seran desemmascarats. El seu silenci s’ha trobat de front amb el soroll de la gent. I no deixarem de fer soroll. Farem sempre soroll en honor a la veritat.
Javier Recio i Rodríguez
