Joan Ordi
Fa uns tres anys les alcaldies d’Igualada i de Castellolí van intentar que l’empresa xinesa de cotxes elèctrics Thunder Power, amb seu a Hong Kong, s’instal·lés al municipi. Havia d’implicar una inversió total de 280 milions d’euros i assegurar 1.200 llocs de treball. El conte de fades del macropolígon que ara se’ns explica com a Pla Directiu Urbanístic de l’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena (PDUAECO) sona a repetició del conte de la lletera de la Thunder Power. El plantejament de fons és, comparativament, el mateix: si us garantim 1200 llocs de treball, podem destruir la Vall de l’Escut, oi? I els errors del passat es repetirien: 1) les fades són éssers amb una forma d’existència de pura ficció; 2) l’ètica, considerada merament subjectiva i cultural, i assumpte de cadascú, resta trepitjada per interessos econòmics o per ambicions de medalles personals; 3) la hipocresia entre el discurs a favor de l’ecologia i les decisions concretes que el contradiuen campa públicament i ofèn la sensibilitat actual; 4) l’augment de polígons buits que no han fet possible el compliment de les promeses demagògiques de polítics poc professionals, poc seriosos, resulta vergonyant per a tots i agreuja més l’economia dels municipis; 5) l’orgull temerari de pensar que ara podem crear un macropolígon que malmeti de manera irrecuperable zones ben preuades i valuoses de la Conca d’Òdena sense repetir els errors del passat, és una mostra de desconsideració objectiva envers la història: ningú no està per damunt del que el laboratori de la història ens va ensenyant, ningú no pot assolir una visió tan lúcida del futur que no l’obligui a ser extremadament prudent a l’hora de prendre decisions greus relatives al medi ambient, al medi natural; i 6) cal pressuposar que els alcaldes de la MICOD i el govern de la Generalitat no obren de mala fe, sinó que volen afrontar el tema de la possibilitat de crear llocs de treball. Però se’ls ha d’interpel·lar – i els informants o talps que tinguin així els ho han de transmetre – si: a) estan compartint amb la ciutadania la informació sensible que ells coneixen i manegen, o bé estan actuant d’esquena a la població per no suscitar, justament, reflexió col·lectiva i oposició, cosa que indicaria por a la democràcia; i b) si, amb l’ajuda i en diàleg amb tots els sectors econòmics de l’Anoia, estan explorant possibilitats d’ocupació compatibles amb les característiques mediambientals de la conca i de la comarca. Aquest semblaria un procediment objectivament més racional i democràtic. Però sap greu haver de gastar tanta saliva en coses tan òbvies. Per què, quan toquem el món de la política, s’han de fer tants esforços per reconduir-ho tot al sentit comú? No ens aniria bé la creació d’una empresa, en una parcel·la buida dels polígons d’Igualada, d’Òdena, de Vilanova del Camí, de Castellolí o de Montbui, que es digués «Thunder Power for Common Sense»? Seria modesta, però ben necessària, no?
