Al marge de la popularitat televisiva del programa “Oh Happy Day” voldria subratllar l’evidència de l’anglomania lingüística generalitzada. Volem ser moderns per la via anglòfona i després els guanyadors de l’Oh Happy Day, els Friendship Sound, que van guanyar la final a les Sound Six i als Not Name després de vèncer, entre altres, a les Jukebox o els Obmud, només són capaços de considerar-ho tot molt guai i molt bestial. Què ens està passant? Cal que tots, programa inclòs, es posin un nom anglòfon per semblar més moderns i més fashions? La nostra llengua no els suggereix cap altra possibilitat de nom? Tot plegat no fa cap favor al català i cada vegada en trobem més exemples. A Igualada, amb el Night Glow que cada any posa fi a l’European Ballon Festival, amb el Rec Stores, amb el Nuvist Fest, amb l’Urban Running Night Show, amb el club de lectura Chick-lit, amb el The European Knitwear Fair BSTIM Manufacturing Fair i amb el primer hospital simulat d’Europa, el 4D Health Innovation Simulation Center. Menystenir la llengua catalana en benefici d’una altra que gaudeix d’infinites cobertures internacionals, de la preeminència en el sector de les noves tecnologies i de milions de parlants per tot el món és frenar l’evolució de la nostra bella manera de comunicar-nos i d’explicar-nos el món.

Joan Pinyol