Igualada som una ciutat on el tren mai ha acabat d’arribar com nosaltres voldríem i arrosseguem el fet de sentir que vam perdre el “tren important” quan aquest va passar per Manresa i Calaf enlloc de per la nostra ciutat. Per això és un debat recurrent entre aquells que estimem la ciutat, que volem que avanci i que creiem en el tren com a sinònim de progrés.
El tren va trigar 40 anys a arribar a Igualada des dels primers intents al 1852 fins a ser una realitat al 1893; al 1977 vam estar apunt de perdre’l; se’ns ha promès un munt de vegades el soterrament del pas a nivell sense que hagi arribat; al 2010 es va aprovar el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari per fer realitat el tren gran tot vorejant l’autovia A-2 però no s’ha fet; i la darrera notícia és que la Generalitat preveu, dins el Pla d’Actuació de FGC 2022-2026, la supressió dels trens d’Igualada a Barcelona perquè siguin d’Igualada a Martorell i allà fer transbordament amb un altre que ens porti fins a Barcelona.
De seguida que vam poder llegir aquest Pla de Ferrocarrils, vam alçar la veu i ens vam plantar. No podem acceptar una regressió del servei. Si ara triga 1 hora i 29 minuts, no podem acceptar que s’hi sumin minuts de viatge mentre es fa el canvi de tren a Martorell. En plena emergència climàtica és incomprensible que la Generalitat, enlloc de millorar el tren perquè sigui una alternativa de mobilitat en transport públic eficient, proposi una mesura com és el transbordament a Martorell que precisament li resta competitivitat. Això voldrà dir perjudicar als usuaris i usuàries i, malauradament, potser perdre’n, quan el que cal és guanyar-ne. Hem iniciat un seguit d’accions amb la resta de municipis afectats al Parlament i a l’Ajuntament per defensar Igualada, fer un pacte de ciutat i lluitar la qüestió fins a que FGC elimini el transbordament a Martorell del seu Pla d’Actuació.
I mentre juguem aquesta lliga, també juguem la lliga on ens juguem el nostre futur: el tren gran. Així és com n’hi diem a l’Eix Transversal Ferroviari que connectarà Lleida amb Girona passant per Igualada i des de la nostra ciutat en sortirà un ramal que arribarà a Barcelona seguint el traçat de l’A-2. Un projecte que l’alcalde Jordi Aymamí va aconseguir que quedés aprovat i dibuixat però que el canvi de govern a la Generalitat i a l’Ajuntament va provocar que tornés al calaix. La fórmula que nosaltres proposem per aconseguir-lo és aliar-nos amb el Port de Barcelona i el Port Sec de Saragossa per reclamar, junts, una línia de tren que uneixi aquests dos pols econòmics i passi per Igualada. Hem de buscar aliats i aquests hi són. Europa posarà diners per a construir línies de tren, estiguem alerta i aixequem el dit dient que la nostra ha de ser una de les que s’impulsi més aviat que tard perquè seria, també, un afluent del Corredor Mediterrani des de l’interior de la península.
Mentre lluitem per no perdre l’actual carrilet, lluitem també per guanyar el tren gran. Hem de ser hereus d’aquells visionaris que, al 1852, van engegar la lluita pel tren tot i trigar 40 anys a veure’l arribar a Igualada. Sense la perseverança de tants anys mai hagués arribat. Aprenguem que els somnis s’aconsegueixen si de manera constant es somien i es lluiten. El tren no és cap somni impossible, és possible, i és un somni que volem fer realitat per Igualada.
Jordi Cuadras
Regidor portaveu d’Igualada Som-hi (PSC – Comuns – Igualada Oberta)
