Commemorem un nou 8-M, el dia declarat per les Nacions Unides, al 1975, com el Dia Internacional de la Dona. El 8 de març de 1857, milers de treballadores tèxtils van decidir sortir als carrers de Nova York amb el lema “Pa i roses” per protestar per les miserables condicions laborals i reivindicar una retallada de l’horari i la fi del treball infantil. A tot el món aquesta data és sinònim de lluita feminista, de lluita pels drets de les dones.

L’any 2018 arran del moviment #Metoo amb la presa de consciència que totes les dones hem patit, patim o patirem en algun moment de la nostra vida violència pel fet de ser dones i la indignació que va provocar el judici de la violació en grup que s’havia produït a Pamplona el juliol del 2016, amb la revictimització indecent de la noia a mans de la justícia patriarcal, el 8-M es revitalitza com a data simbòlica.

El 8-M no és una festa, tot i la emoció i alegria de retrobament de les companyes en la lluita. El 8-M és un dia per tornar a treure l’agenda feminista al carrer. Cal tornar a posar sobre la taula l’agenda feminista perquè, malauradament, malgrat el miratge de la igualtat formal aconseguida a molts països occidentals, la igualtat real dista molt d’haver estat aconseguida. Aquí i a la resta del món perviuen els motius que ens porten a sortir al carrer després de 300 anys de lluita.

I cal recordar quina és l’agenda feminista, sobretot en aquest moment en què al feminisme se li demana que aculli al seu si totes les lluites i tots els activismes, que sigui la mare de totes les lluites. Avui al feminisme li passa com a les dones que se li demana que es posi al servei d’altres.

El feminisme és una teoria política i un moviment social que té 300 anys d’història, el feminisme és abolicionista del gènere, de la prostitució i de l’explotació reproductiva. El feminisme és un i no són 47 millions.

I aquest 8-M el feminisme demana una llei integral d’abolició de la prostitució, màxim exponent de la violència sexual, que doni drets a les dones prostituïdes (renda mínima vital, habitatge, cura de la seva salut mental i física, formació i treball) i penalitzi al putero com agressor i al proxeneta com a explotador perquè, com diu Amèlia Tiganus: “Mentre hi hagi una dona explotada sexualment i, sobretot, mentre els homes no entenguin que és absolutament il·legítim accedir al cos d’una dona a canvi d’un bitllet sense tenir en compte l’ètica, les cures, el plaer i el desig mutu les dones no serem lliures”.

Aquest 8-M el feminisme també demana la prohibició i la persecució dels ventres de lloguer i el negoci de l’ovodonació amb la fi de l’explotació reproductiva; l’erradicació de totes les formes de violència contra les dones, des de violacions i violència sexual fins al feminicidi; la fi de la desigualtat laboral i la bretxa salarial que manté a les dones a la precarietat i la pobresa; els drets sexuals i reproductius, inclòs l’avortament sense assetjament, lliure i segur als centres públics; i la coeducació per assolir la igualtat real i efectiva entre homes i dones.

Visca la lluita feminista!

Montse Montaña
Regidora d’Igualada Som-hi (PSC – Comuns – Igualada Oberta)