Josep Maria Ribaudí
Les sigles NAA fan referència al Nivell d’Alerta Antiterrorista, que a Europa va del 1 al 5, on l’1 és baix i el 5 molt alt. Actualment estem en nivell 4, i tot i que sembla que ja ens hi hem acostumat, la vigilància ha d’ésser extrema i ha d’estar en mans dels cossos de seguretat, dels professionals del ram. Tot i així quan, esperem-ho, tornem al nivell 1, la vigilància també ha d’estar en mans del que genèricament la població en diem «policia». Si ho extrapolem a la medicina, tan si hi ha una epidèmia bèstia com si totcristo està sa com una poma, els controls han d’estar en mans dels metges.
Doncs no. Spain is different, ho recordeu? Any 60, Manuel Fraga Iribarne, un feixista de pedra picada, titular del Ministeri de Turisme s’inventa aquest eslògan i el va clavar perquè Espanya era i continua sent diferent. Avui governen els cadells d’aquella mala persona, escolanet de Franco, que va morir amb les mans tacades de sang, com Lady Macbeth, i aquests alumnes espavilats posen la seguretat d’equipaments privatitzats en mans d’empreses que paguen malament als seus empleats; mileuristes que ni em vull imaginar la formació que han rebut per descobrir als que pretenen fer una malifeta dalt d’un avió en vol, que quan peta acostuma a caure empès per la llei de la gravitació universal.
No, no paguem impostos per a ser tractats així, els paguem per estar ben administrats i ser ben atesos. En cas de malaltia: metges, i en cas d’alarma: policia.
Per acabar-ho d’adobar, el cas de l’aeroport del Prat és d’escàndol. Malgrat les maniobres per frenar el creixement —companyies que no poden volar a segons quines destinacions perquè l’Estat ho impedeix— l’aeroport de Barcelona no para de créixer, i a l’estiu passa per davant del de Madrid en número de viatgers, fet que a l’altiplà (meseta) produeix urticària. Hi ha destinacions amb escala obligada a l’Adolfo Suárez, a no ser que siguis com algun tossut que conec i volis a Londres o Frankfurt per iniciar el viatge des d’allà.
Jo, que ja començo a ser gran, m’he tornat molt malpensat en termes d’organització política. Comencen pel començament. AENA, Aeropuertos Españoles y Navegació Aérea es privatitza en part i treu a concurs la seguretat aeroportuària; la del de Barcelona se l’adjudica a la baixa una empresa que d’alguna manera està vinculada amb el PP: Eulen. En conseqüència, perquè li surtin els números, paga sous miserables i als empleats se’ls inflen les boles i convoquen una vaga. L’aeroport és un caos i dia sí dia també les cues arriben al carrer i els passatgers —en època de vacances, famílies amb canalla…— veuen com els maseguen les il·lusions i perden els vols. Mentrestant AENA fa veure que el tema no l’incumbeix, que és el conflicte d’una empresa particular, i la cosa es va podrint. Mariano Rajoy, magnànim, compareix per fer el que acostuma a fer: mentir, i culpa a la Generalitat, que segons ell «té competències». Finalment el seu govern, paternalista i magnànim, diu allò tan conegut de «no se us pot deixar sols» i anuncia que aportarà una pila de Guàrdies Civils per posar ordre. Game is over.
I així, com el qui no vol la cosa, fent veure que tenen un cor que no els cap al pit, ja hauran posat una de les infraestructures més importants de Catalunya sota control de la benemérita. De clavegueres de l’Estat n’hi ha de moltes menes, però totes fan pudor. I mentrestant l’Enric Millo de vacances, digues-li tonto.
