Fa pocs dies, publicava un article celebrant el nomenament d’Enric Morist com a president de la Taula del Tercer Sector de Catalunya. Ho feia amb orgull, amb esperança i amb la convicció que el seu lideratge seria una força transformadora no només per al sector social català, sinó també per al nostre territori i per a Àuria, on teníem l’honor de comptar amb ell com a patró.
Malauradament, avui escric des d’un lloc radicalment diferent, sacsejat per una tristesa profunda i compartida: l’Enric ens ha deixat de manera sobtada i inesperada. Costa trobar les paraules adequades per expressar la consternació i l’abatiment en què ens trobem a Àuria, i estic segur que també a tantes altres entitats i persones que han tingut la sort de creuar-se amb ell.
L’Enric era molt més que un professional amb experiència: era un home generós, compromès fins al moll de l’os amb la justícia social i amb la dignitat de les persones. Des del moment que es va incorporar al Patronat de la Fundació Àuria, va fer una aposta decidida per conèixer de prop la nostra realitat, per escoltar, per aportar idees i per donar suport amb discreció però amb una fermesa inspiradora.
La seva manera de fer, propera i alhora rigorosa, ens ha ajudat a créixer com a organització. Va ser un aliat imprescindible per avançar en innovació social, en inclusió i en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat. La seva mirada sempre estava posada en com millorar, en com fer més i millor per aquells que més ho necessiten. Sempre al costat de les famílies però també al costat de la direcció, conscient de les necessitats i mancances actuals del sector. Vaig poder teixir complicitats amb ell per establir polítiques en la millora en l’atenció a les persones, a les seves famílies; per un tercer sector encara més potent i madur que seguis fent de Catalunya el millor lloc on viure.
El seu nomenament com a president de la Taula del Tercer Sector no va ser cap sorpresa per als que el coneixíem: era un reconeixement a una trajectòria dedicada als altres, a construir ponts entre entitats, administracions i societat, i a generar un impacte positiu, tangible i transformador.
Avui, a Àuria, ens sentim no només colpits per la pèrdua d’un company, sinó profundament agraïts per l’empremta que ens deixa. El seu record es quedarà per sempre entre nosaltres: en els projectes que continuarem tirant endavant, en els valors que defensem, en la manera com entenem la feina al servei de les persones.
Enric, gràcies per la teva generositat, per la teva entrega i pel teu immens cor. Ens queda el repte i la responsabilitat de continuar el camí que ens vas ajudar a dibuixar.
Descansa en pau. Et portarem sempre amb nosaltres.
Albert Piñol,
Gerent d’Àuria
