L’escola Marta Mata de Vilanova del Camí celebra aquest curs el seu desè aniversari. Entre les diferents activitats, el passat mes de maig van condensar la filosofia del centre en una exposició a Can Muscons que va aplegar a la comunitat educativa del centre. La singularitat més evident i coneguda és l’absència de llibres de text, però la cap d’estudis, Marta Hervàs, matisa que “treballem sense el llibre de text com a única eina per vincular tot el coneixement”. En realitat són una sèrie de “preguntes importants, a vegades nostres a vegades dels infants que vehiculen tot el contingut”.

La base per a tot el coneixement a l’escola són, per a la directora Eva Bernadas, “la importància de les persones, la importància de la comunicació i la importància del temps”. Per una banda, cada classe té sempre el mateix referent de la literatura universal. Així, els alumnes de P-3 són Patufets, els de P-4 Pinotxos i els de quart Tintins, per exemple. L’escola s’organitza per comunitats: Petits -P-3, P-4 i P-5-, Mitjans -1r, 2n, 3r- i Grans -4rt, 5è i 6è- i els alumnes de cada comunitat s’interrelacionen en diferents projectes, el que “afavoreix la cohesió social entre els alumnes de la comunitat i també entre els propis mestres”, segons la directora. La comunicació és clau per fer avançar els projectes gràcies a la creació de “contextos rics que faciliten les converses, aprendre a relacionar-se entre iguals i a fer créixer el coneixement”.

Per a Hervàs, els projectes s’articulen a partir de preguntes però amb continguts transversals i interdisciplinaris. La pregunta funciona com un element de motivació que serveix per a construir tot el coneixement a partir de més preguntes, que faran que cada subgrup evolucioni cap a un projecte final amb diferències. Així, per exemple, a partir de la qüestió de si l’Edat Mitjana va ser una època fosca, la comunitat de grans va acabar treballant els diferents aspectes de l’època fent una ciutat medieval al pati, amb recital amb el tema de “Joc de Trons” inclòs.   

La cap d’estudis reconeix que la feina de projectes exigeix una major implicació de les famílies, més enllà dels deures més clàssics, però també als propis mestres, “per formar-nos com a claustre, però també de forma individual”. Hervàs també explica que “agafem de cadascun dels mestres coses que sumen a la majoria”. A la sala de professors es conserva una fotografia de tots i cadascun dels docents que han passat per l’escola durant aquesta dècada, “perquè de tots hem après”.

La singularitat de l’escola arriba, fins i tot, a l’hora del pati. El mestre Dani Tomàs ens explica que van observar com durant l’estona d’esbarjo en general hi havia “poca riquesa” en el joc, es generaven situacions de conflicte i els infants que no jugaven a pilota quedaven desubicats. A partir d’aquí van plantejar un “pati educatiu” que planteja diferents activitats cada dia, com tornejos que gestionen els alumnes de sisè o el dia de l’intercanvi de patis entre alumnes petits i grans.

Eva Bernadas conclou que “la nostra mirada està centrada en els infants, en aconseguir que puguin desenvolupar al màxim els seus aprenentatges”, ja sigui “intentant afavorir les seves capacitats” en el cas dels alumnes d’infantil “i les seves competències” en el cas dels alumnes de primària.

I com és la transició d’aquest model a la secundària convencional? Marta Hervàs relata com, des de l’institut vilanoví, a banda de les consideracions individuals, expliquen que els alumnes del Marta Mata tenen “ganes d’investigar, ganes de buscar, ganes de seguir formant-se, això per a mi ja és el que val”.