Amb motiu del Dia Internacional de les Dones tornen al primer pla les lluites per l’equitat i la igualtat, també en l’àmbit laboral. Avui recordem la lluita obrera en clau femenina a Igualada quan ningú havia sentit a parlar encara d’igualtat.

A meitat del segle XIX, Igualada era el segon pol industrial de Catalunya en la filatura de cotó. Una ciutat en efervescència amb més de 3.000 obrers, moltes d’elles dones. En els següents anys, la industria igualadina triga en adaptar-se a les innovacions tecnològiques, el que porta a una crisi i una manca de creixement. Això anirà sembrant un malestar social que culminarà en una vaga l’any 1881, que van secundar uns 3.000 obres de la ciutat durant 19 setmanes.

Abans, l’activisme sindical a Igualada havia fet perdre pes a la industria de la ciutat en benefici de pobles com Carme o Capellades, on es van instal·lar noves fàbriques. La vaga va fer continuar aquesta fugida d’activitat a pobles de la comarca, fins al punt que el 1884 s’havien reduït prop de la meitat. Jorge Pablo Martínez de Fresno, autor de “Moviments socials a Igualada al segle XIX (anys 1854-1890)”, aprofundeix en aquest convuls període.

En un article a la Revista d’Igualada -número 26, setembre de 2007-, l’escriptor Antoni Dalmau repassa els anrquistes anoiencs i constata la dificultat afegida de documentar les dones que van formar part dels moviments obrers de la comarca durant el segle XIX.

Especialment icònica és la fotografia de Josep Sagristà que recull la concentració de teixidores el 19 de juliol de 1881 al camp del Matoses d’Igualada, l’espai que avui és la Plaça de Cal Font. Com explica Dalmau, la imatge es va posar a la venda amb l’objecte que una tercera part dels guanys es destinés a les vaguistes. La Ilustración Española y Americana (22 juliol 1881) va publicar-ne una litografia.

Una de les protagonistes és Josefa Aguilera, que era la presidenta de les teixidores d’Igualada i que, durant la gran vaga del 1881, va protagonitzar un míting sonat al teatre Tívoli i una arenga al camp del Matoses, que recull la fotografia. Entre les centenars d’obreres anònimes sorgeix el nom de la carmetana Caterina Vicenta Casanova i Sanahuja, coneguda com “la Trabala”, morta pocs dies després d’haver rebut una ganivetada de mans d’una obrera esquirol. Setze teixidores de Carme van ser empresonades durant dos mesos culpades d’agredir-ne unes altres que no secundaven la vaga a Can Bou (Orpí).

Un acord entre fabricants i treballadors amb la mediació de les autoritats va aconseguir acabar amb prop de mig any de vaga.