Aquests dies tots estem pendents del judici, del què s’hi diu, del què hi passa… I no és perquè sí. Tenim clar que ens estan jutjant a tots. Estan jutjant el que, com a societat, vam fer el 20 de setembre, l’1 d’octubre i tots els altres dies que hem lluitat per aconseguir la llibertat del nostre país. Les protestes durant aquest últim any i mig han estat constants: des de les cassolades a carrers i places de tota la geografia catalana fins a les grans manifestacions i mobilitzacions a Barcelona o a Brussel·les, passant per les vagues i les concentracions.
Els mitjans de comunicació habitualment posen el focus en aquests grans esdeveniments però més enllà, hi ha una sèrie d’actes de protesta constants que s’han integrat a la nostra vida quotidiana. Molts de nosaltres necessitem expressar i demostrar diàriament el nostre rebuig a tanta injustícia i ho fem a partir de petits actes: des de la individualitat de portar un senyal groc a la roba (llaç, pin, mocador, …) fins a actes més col·lectius com el cant diari El Cant dels Ocells. Aquests actes, que d’entrada poden semblar més petits perquè no són notícia, demostren la gran fermesa i determinació que tenim com a poble al no normalitzar aquesta situació.
L’1 de novembre de 2017 l’Anna Ortega, una veïna de St. Fruitós de Bages, va sortir al carrer amb el seu violoncel a tocar El Cant dels Ocells i amb la intenció de continuar-ho fent cada vespre fins que s’aconsegueixi la llibertat de tots els presos polítics. El Cant dels Ocells és la nadala que va popularitzar Pau Casals, com a símbol de pau i llibertat, interpretant-la sempre a l’inici dels seus concerts a l’exili. Aquesta iniciativa que va començar a St. Fruitós, gràcies a les xarxes socials, es va estendre ràpidament per tot el territori i actualment, en alguns llocs de manera diària i d’altres setmanalment, a molts municipis catalans es toca o canta aquesta nadala amb la mateixa intenció: demanar l’alliberament de tots els presos polítics.
A Igualada també s’hi pot trobar un gran grup de gent obstinada i ferma que cada dia es reuneix a dos quarts de nou del vespre al carrer García Fossas a cantar a favor de la llibertat i la justícia. Aquesta trobada es va començar a fer el divendres 10 de novembre de 2017 a davant de l’antic cinema Kursal i, tot i haver canviat d’ubicació, no s’ha deixat de fer ni un sol dia. Al contrari, ha anat creixent: a part de la interpretació de El Cant dels Ocells, ara també s’hi canta un repertori variat de cançons protesta, moltes amb lletra adaptada a la realitat catalana, es llegeixen textos i s’hi criden proclames a favor de la llibertat. És un espai col·lectiu, on tothom hi és ben rebut i que Igualada s’ha fet seu convertint-se en seu de totes les reivindicacions de llibertat que han sorgit en aquest temps, tant per iniciativa d’entitats com personals.
Aquests dies que tots estem més pendents que mai de l’actualitat judicial, seguint els interrogatoris i pendents de tot el que passa a Madrid, cal que continuem ferms amb els actes quotidians de protesta. Aquestes petites protestes poden ser moltes i molt variades: portar el llaç groc, penjar un domàs de “llibertat presos polítics” al balcó, unir-nos als cantaires de El Cant dels Ocells, etc. Però cal que continuem determinats a no normalitzar mai ni la repressió ni la injustícia perquè de la mateixa manera que ens estan jutjant a tots a Madrid, també la nostra defensa i la nostra força és i serà col·lectiva.
Neus Carles
Mestra i professora de violí i membre de la candidatura de Poble Actiu
