Joan Pinyol
Totes les paraules impreses a Romanyà-Valls, durant tots els anys de l’existència de l’empresa, resulten insuficients per donar compte del que ha estat la Gemma Romanyà per a moltes persones i per a la cultura litèrària i musical del país, i també de més enllà de les nostres fronteres. Per això qualsevol intent d’explicar l’abast de la seva generositat queda només en una tímida aproximació. Com a símbol de la dona amb empenta, afable, sensible i entregada a la professió, a la família i a les seves passions culturals, som moltíssims els que preservem milers de records que ens lliguen a ella. Records particulars, com els que llegireu ara, que se sumen al mosaic de records que compartia amb tantíssimes persones. Aquests només són els meus. Però n’hi ha tants!
Des de Romanyà-Valls la Gemma va ser la primera persona que em va contractar per donar classes de català. Era a finals dels vuitanta i va impulsar un curs de català per als seus treballadors. Els permetia acabar la tasca una hora i mitja abans i els feia venir a les meves classes dins l’empresa perquè obtinguessin un nivell suficient en la nostra llengua. Més endavant vaig fer classes també els seus fills des de l’institut de Capellades i, un cop nascut Paper de Música, juntament amb la Lis Balcells la vam entrevistar en més d’una ocasió com a corresponsals de Capellades de La Veu de l’Anoia. A la meravellosa sala de Paper de Música l’any 1997 vam poder dur a terme un recital poètic dedicat a Josep Costa Pomés dins el marc del Congrés de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua catalana (AJELC) que vam celebrar a Capellades i anys després vaig poder fer una xerrada sobre Pere Calders, prèvia a un espectacle teatral i musical sobre l’autor a càrrec de l’actriu Imma Colomer. Després vam gaudir d’una meravella de sopar amb ella i el seu estimadíssim Miquel, ben ple de complicitats i d’una conversa d’allò més enriquidora. Les paraules, escrites i compartides van anar dibuixant llaços estrets entre els dos i la complicitat literària ens va regalar unes llargues converses interessantíssimes. Voltats de llibres acabats d’imprimir, a propòsit de causes també compartides com la lluita per treure el meu avi del Valle de los Caídos, que ella seguia de prop amb un interès sempre creixent, i també respecte del procés d’alliberament nacional de Catalunya en el qual, i des de la base més raonada i amb fonaments ben articulats, hi estava ben implicada.
L’edició de dos llibres propis a Romanyà-Valls (el conte infantil il·lustrat En Ventilat i l’Espantall i el llibre d’entrevistes a vint-i-cinc capelladins titulat Perquè som poble) em va permetre treballar-hi colze a colze i veure de prop la seva absoluta rigorositat professional i passió editora. Capelladina de soca-rel (en el seu moment des d’Igualada li van proposar que donés forma a Paper de Música només a la capital i ella va optar pel poble que duia al cor), la Gemma, que era tot entusiasme i que encomanava les seves passions de la manera més natural i efectiva, ha estat d’aquelles persones que fan niu positiu en moltes ànimes i que seran sempre perennes en el nostre record. Només l’hem perduda físicament. Gràcies per tot, Gemma, que és tant, i que ho és tot.
