El 25 de setembre de 2001 es constituïa oficialment la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena (MICOD). Ho feien els llavors alcaldes d’Igualada -Jordi Aymamí-, Vilanova del Camí -Joan Vich-, Santa Margarida de Montbui -l’encara alcalde Teo Romero- i Òdena, amb el desaparegut Agustí Viñals al capdavant. Era una resposta a una realitat urbana comuna, la que formen els municipis del centre de la comarca de l’Anoia: Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena. Altres municipis s’han anat incorporant a l’ens amb el pas dels anys. És el cas de La Pobla de Claramunt (2003), Jorba (2006) i Castellolí (2009), tots tres físicament propers als municipis impulsors.

Tot i que els objectius inicials passaven per gestionar el màxim de serveis de forma conjunta, quinze anys després la mancomunitat no ha aconseguit que els diferents municipis hi deleguin competències essencials. L’estructura de l’ens ha estat sempre ajustada, però la reducció a la mínima expressió arran de la crisi havia abocat la Mancomunitat a un paper residual.

El passat mes de maig es va celebrar una assemblea on es va iniciar un cop de timó que promet fer recuperar l’activitat de l’ens supramunicipal. Per una banda, es va aprovar una reforma dels estatuts que ha de fer més àgil la incorporació de noves competències, com la recollida de vehicles abandonats i un servei de recollida d’animals domèstics abandonats. L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, lamenta que “la legislació estatal, en molts casos ens encotilla a l’hora d’impulsar determinades iniciatives”. Per l’altra, cada municipi ha assumit la responsabilitat de la gestió d’una àrea concreta. L’alcalde de Jorba, David Sánchez, reconeix que “hi havia mancances d’estructura”, però aquesta fórmula descentralitzada els permet gestionar àrees d’interès “sense assumir més estructura, perquè no ens la podem permetre”. Castells celebra que aquesta fórmula “permet visions més àmplies i una major implicació dels municipis”.

Durant els primers anys, la MICOD va centrar bona part de la seva activitat en la formació ocupacional per a diferents col·lectius i segments d’edat. L’arribada de la crisi va eliminar bona part d’aquesta activitat, va precipitar el tancament de la televisió local Conca TV que havia impulsat i també va fer guardar en un calaix projectes com un servei de “Bicing”. L’exemple més gràfic és el pressupost de l’any 2012, que va ser d’uns 240.000 euros. L’any anterior havia estat de 1.170.000 euros. Una competència que s’ha pogut mantenir és la de les polítiques d’igualtat de gènere. A més de la recent elaboració de Plans d’Igualtat, la MICOD gestiona el Servei d’Informació i Atenció a les Dones i impulsa iniciatives de divulgació i reivindicació en aquest àmbit.

Balanç desigual

En general, els alcaldes de la Mancomunitat coincideixen a defensar que hi ha una certa activitat o entesa entre tots set municipis i molts d’ells veurien amb bons ulls una fusió dels municipis de la conurbació sempre que es respectés la identitat originària. Els nombrosos punts de trobada no amaguen algun matís de discrepància.

L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, creu que el futur “passa per optimitzar i ampliar el catàleg de serveis” i veu com assignatura pendent “millorar la gestió activa del nostre sòl industrial, hem de poder oferir als inversors naus claus en mà, llocs on instal·lar-se de manera ràpida i senzilla”.

Vanesa González, alcaldessa de Vilanova del Camí, explica que “darrerament estem treballant més intensament per potenciar la visió integral del territori”, adaptant els serveis que ja compartien “i obrint altres vies de intervenció”.

L’alcalde de Santa Margarida de Montbui, Teo Romero, reconeix que “queda molt recorregut per fer” i considera que en el temps transcorregut des de la seva creació “ja hauríem de tenir un nivell d’unitat més important”. Romero lamenta que la Mancomunitat “potser ha alentit les pretensions” i critica que encara no es faci en comú el servei de recollida d’escombraries, “que és pel que s’han fet la majoria de mancomunitats a l’estat espanyol”.

Francisco Guisado, alcalde d’Òdena, assegura que “estem condemnats a treballar plegats, no ens podem ignorar” i reconeix que “les coses no passen tan depresa com voldríem”. Guisado té clar que l’objectiu “hem de tenir clar que és donar un bon servei a la població amb resultats més eficients” i apunta la policia local com un dels serveis que seria interessant mancomunar.

L’alcalde de La Pobla, Santi Broch, reconeix que “no hi ha tant pressupost com altres anys, però no és que no estiguem fent res” i exemplifica la nova gestió d’àrees com una solució imaginativa davant la manca de recursos.

David Sánchez, alcalde de Jorba, reconeix que l’ens “ha tingut els seus alts i baixos”, i que en desaparèixer les subvencions que es destinaven a formació “es va arribar a plantejar si la Mancomunitat tenia raó de ser i raó de ser si que en té”.

Castellolí assegura que estar a la Mancomunitat “és positiu per un municipi petit com nosaltres” i que els permet assumir serveis que sols no podrien. L’alcalde Joan Serra explica que també estan adherits al Parc Rural de Montserrat “per preservar la natura que hi ha al voltant de la muntanya, promocionar el turisme i el món rural”.

Un incipient treball urbanístic en comú

Tot i que bona part dels municipis membres formen un continu urbà, el capítol de la gestió urbanística es fa eminentment des dels diferents ajuntaments, que han iniciat un seguit de trobades sobre aquest àmbit des de fa mig any. Caldrà veure quin nivell d’entesa es dóna ara que Igualada engegarà un procés participatiu per definir el futur del barri del Rec i que Montbui i Vilanova estan en diferents fases de plantejament d’actualització dels seus plans urbanístics. El darrer intent de planificació supramunicipal, el Pla Director de la Conca d’Òdena, té una sentència judicial en contra després de la denúncia d’un propietari de l’Espelt, zona rural d’Òdena on es preveia un gran polígon. L’alcalde d’Òdena, Francisco Guisado, apunta que aquest polígon “necessita de la confluència de tots els municipis” i reconeix que “no es tira endavant per la conjuntura econòmica”. Més recentment s’ha aprovat un pla que analitza la mobilitat de la conurbació.

Els planejaments individuals en un territori continu han provocat situacions surrealistes, com un basar xinès que no va poder obrir portes perquè la nau on s’ubicava estava entre Òdena i Vilanova del Camí i el primer dels municipis no havia catalogat aquell sòl amb cap ús. Els ajuntaments van haver d’aprovar sengles revisions urbanístiques per tal de resoldre el conflicte. L’establiment es va passar mig any amb tot el gènere dins a punt per obrir.

Via Blava

El projecte urbanístic que centra ara els esforços de la Mancomunitat és el camí fluvial que ha de recórrer el riu Anoia des del seu naixement fins a La Pobla de Claramunt. L’alcalde d’aquest darrer municipi, Santi Broch, és el responsable de comandar aquesta iniciativa que s’ha acabat integrant en el projecte de Vies Blaves de la Diputació de Barcelona, que vol fer transitables les lleres dels rius de la província. Broch explica que “és un pla urbanístic especial supramunicipal que aplicarà la Generalitat amb diners de la Diputació, i tot suma complicacions, semblava que començaríem a finals de 2016 i s’allargarà una miqueta més”. Tot i això, el batlle poblatà afegeix que la Diputació ja està redactant el projecte del camí fluvial entre la Pobla de Claramunt i Martorell.

Intent de captar inversions

A principis de 2015 es presentava l’Oficina de Captació d’Inversions de la Conca d’Òdena. Per un cop es descentralitzava el centre de decisió, que s’ubicava al Centre d’Innovació Anoia de Vilanova del Camí. L’objectiu era visualitzar la Conca d’Òdena com un únic espai d’oportunitats empresarials al centre de Catalunya. El responsable i únic treballador de l’oficina va plegar en menys d’un any i no se’l va substituir. Ara és l’Ajuntament de Castellolí i els seu alcalde Joan Serra qui es responsabilitzen de l’àrea. Serra, que també es responsable de promoció econòmica al Consell Comarcal de l’Anoia, apunta que “hem d’intentar no crear duplicitats entre Consell Comarcal, Mancomunitat i Ajuntaments, unir esforços és millor”. L’alcaldessa de Vilanova del Camí, Vanesa González, reconeix que “un dels nostres objectius principals gira entorn de la promoció i la dinamització econòmica del territori, prioritzant accions per a la captació d’inversió empresarial i el foment de l’ocupació”. L’alcalde d’Òdena, Francisco Guisado, reivindica que “la promoció econòmica és molt important, perquè relliga molt les possibilitat d’un territori” i considera “molt interessant” la promoció dels Polígons. Precisament, una iniciativa paral·lela -on no participa Igualada- és la dels Polígons dels Plans, una oferta de sòl industrial i serveis per a empreses de diferents municipis que es projecten a l’exterior com una sola marca.

Cap a una fiscalitat única

Una de les recances que despertava l’oficina de captació d’inversions era si els municipis serien capaços de facilitar la instal·lació d’empreses en pobles veïns enlloc d’intentar atraure-les al seu. Tot i que es va parlar de mecanismes de compensació, la línia de treball actual passa per intentar unificar les taxes i impostos dels municipis de la MICOD. L’alcalde de Jorba, David Sánchez, és el responsable d’aquesta àrea. Reconeix que no és fàcil, però estan en una fase “d’estudi previ, i a partir d’aquí intentarem homogeneïtzar criteris fiscals perquè com a territori tinguem el mateix atractiu”.

Un únic municipi?

Un debat tan antic com la pròpia Mancomunitat és si Igualada i els municipis del seu entorn han d’acabar esdevenint un municipi únic. L’alcaldessa de Vilanova, Vanesa González, ho veu “interessant” sempre que es pogués “mantenir el principi d’identitat que caracteritza a cadascun d’ells”. González creu que, a més d’optimitzar serveis, es podria impulsar del desenvolupament de la zona. En la mateixa línia s’expressen l’alcalde d’Òdena i el de Montbui, Teo Romero, que creu que “la Mancomunitat hauria de ser la base del que algun dia, i no se si alguns ho veurem, hauria de ser una ciutat única”.

L’alcalde igualadí, Marc Castells, rebat que “la sensació és que ningú s’ha aturat a analitzar i explicar que suposaria per a la ciutadania”. Castells exemplifica que “ciutadans dels municipis veïns ara poden gaudir d’equipaments d’Igualada que a dia d’avui només sostenen els igualadins. En el cas d’una hipotètica integració, també hi haurien de contribuir”. En qualsevol cas, el batlle igualadí creu que “cal valorar molt profundament una decisió d’aquesta dimensió”.