Efectivament, la Conca és viva. Dissabte passat va acollir-se a la rotonda de la Masia una concentració en rebuig del Pla Director Urbanístic de l’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena (PDUAECO), un projecte més conegut a peu de carrer com el macropolígon. Centenars de persones de diferents àmbits, des de la classe camperola fins a residents dels diferents municipis anoiencs, van aglutinar-se amb prevenció i tenint de cura de mantenir la distància de seguretat per tal de mostrar el seu descontent cap a un caprici econòmic i polític que no farà sinó que destruir el nostre entorn paisatgístic i evidenciarà les grans mancances de la Conca d’Òdena per liderar la revolució verda que necessitem més que mai en un context tan incert com l’actual.
Partidaris del PDUAECO veuen amb ambició aquest projecte i el consideren una oportunitat de futur per la comarca, un tren que no podem deixar escapar. No obstant això, aquests mateixos partidaris estan disposats a posar al capdavant de tot els interessos personals i partidistes abans que l’opinió de la majoria aclaparadora que es contrària a aquesta anomalia per la revolució verda que he citat anteriorment. Per impulsar aquesta revolució verda cal un compromís ferm entre totes les formacions polítiques, independentment del seu color o de les seves sigles, doncs sense un consens no podem parlar de reptes i d’objectius. Tota revolució es guia per l’organització i la consciència col·lectiva, de tal manera que haurien de ser els mateixos partits polítics representats als diferents ajuntaments de la comarca els artífexs en la generació de propostes en un exercici de think tank del qual sorgeixin veritables idees de futur sense que predomini l’interès particular en detriment de l’interès general. Malauradament, aquestes línies són utòpiques, almenys a curt termini. Els partits polítics tenen les seves legítimes visions de futur per la comarca i no estan disposats a cedir ni a claudicar, tenen molt clares les seves prioritats. Arribats a aquest punt, som conscients que el pilar de la revolució verda són les persones identificades amb ella i que lluiten per fer-la efectiva. La Conca d’Òdena ja ha patit greus crisis al igual que la resta del país, l’última i més greu fou la del 2008 on va guanyar l’austeritat i va perdre la ciutadania. En un marc de crisi imperant derivada de la pandèmia cal canviar, no només els plantejaments, sinó les actituds. Amb 1.667 aturats i aturades durant el confinament a l’Anoia, una xifra que representa el 16% en la taxa d’atur sent la més alta de la demarcació de Barcelona i 10.324 treballadors i treballadores en ERTO entre el 22 de març i el 30 de juny del present any representant un 40,3% dels assalariats, es imprescindible reivindicar més que mai el treball i acabar amb l’escletxa existent entre homes i dones sent aquestes les més perjudicades en termes de desocupació a la comarca (l’atur registrat per sexes al 2019 contemplava 2.842,1 homes aturats i 4.366,2 dones aturades, segons dades de l’IDESCAT). Per tant, una aposta pel feminisme és una aposta per aquest futur que volem dissenyar.
La industrialització del territori no és cap conte de fades, és una panacea per la qual hem de posar el coll, un risc que ja és hora de prendre després de anys i anys d’inoperància i inactivitat. En aquesta línia, la construcció del macropolígon s’allunya considerablement dels paràmetres que cal seguir per dur a terme la tan esmentada revolució verda. El vanagloriat PDUAECO que tantes il·lusions desperta en moltes persones i partits polítics implica renunciar a part dels nostres paisatges, a les terres que es treballen de sol a sol, al comerç local i de proximitat… A tantes i tantes coses que formen part del nostre dia a dia, de manera directa o indirecta, i que són irreemplaçables per qualsevol inversió liderada pel capital i executada sota l’avarícia dels beneficis econòmics i particulars. L’egoisme d’alguns representats públics que al·leguen haver de destruir part del territori per implantar aquest macropolígon ha de posar de manifest el missatge que tant va ressonar el passat dissabte entre els i les manifestants; es pot construir sense destruir.
No podem pensar un futur sense la pagesia ni tampoc una pagesia sense futur. La revolució verda ha d’incloure la industrialització del territori amb energies netes i renovables, el camp conreat i els seus diferents paratges ben cuidats, a més a més de la inclusió de tot el poble en aquest repte que no ha de deixar a ningú enrere. Les eines del ahir per sortir indemnes de les crisis que ells mateixos generen foren l’austeritat, l’especulació i el negoci bancari. Ja coneixem les seves estratagemes i no permetrem que es tornin a executar. Les classes populars mai més carregarem una crisi a les nostres esquenes, doncs som tots i totes nosaltres qui disposem de les eines del avui per fer del seu negoci la nostra victòria final.
Per acabar, vull agrair encaridament a totes les persones, joves i grans, que van participar en la concentració del dissabte passat i van dir un NO rotund al macropolígon. Tanmateix, m’adreço amb aquest agraïment cap a La Gran Pagesada, la Unió de Pagesos de Catalunya, Per la Conca, Salvem Can Titó, a Albert Nieto del grup musical La Séptima Trastada i cap a les diferents entitats així com partits polítics que van fer acte de presència. Però no podem callar ara. Hem de seguir cridant pel nostre futur, per la nostra comarca, per tots i totes nosaltres. El capitalisme és un sistema que avança i tot ho devasta al seu pas, fins i tot el nostre futur, deixant-nos a la deriva de les oportunitats en aquell mar de somnis en el que volem nadar i acabem ofegats per la precarietat laboral, la pobresa regnant i els desnonaments abusius. Cridem ara i no deixem ofegar el nostre crit. La veu del poble és un sospir de llibertat.
Javier Recio i Rodríguez
Estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració
