Els accidents passen, i sovint per una mala decisió que prenem amb dècimes de segon. Tots els que conduïm sabem que hi estem exposats, tan pel que poden fer els altres, com pel que podem fer nosaltres.
Fa uns quatre anys hi va haver un terrible accident a la carretera de Tous. En aquest va morir un noi molt jove que anava amb moto. En aquest moment va començar el pitjor malson per a dues famílies i també per molta gent de Sant Martí de Tous.
Uns pares que van perdre un fill, una germana que va perdre un germà, i els seus familiars i amics. Segur que un dolor insuportable va apoderar de la seva vida. Ho se perquè he passat per la mateixa situació, ja que jo també vaig perdre un familiar molt proper en un accident similar.
A l’altra banda, la conductora del cotxe, la que va decidir avançar a un altre vehicle, perquè era tard, i que convençuda de que no venia ningú, va iniciar la maniobra. No el va veure i ja era massa tard.
Quan va saber les conseqüències terribles de la seva acció, un dolor insuportable es va apoderar de la seva vida.
I no es tracta de decidir qui ha patit més, sinó d’entendre que aquest fet va destrossar a dues famílies.
Passats quatre anys s’ha celebrat el judici, i la sentència, presó, ha estat molt dura, Perquè ella ha estat tot aquest temps recordant el que va passar aquell dia fatídic, perquè no pot oblidar, perquè no deixa de pensar en el pares del noi, perquè és una persona sensible, i perquè se sent malament i culpable. No n’hi ha prou amb això?.
Ara la família de la Glòria, els seus pares, la seva parella i tots els seus amics estem tristos. No entenem per què, ella no té cap antecedent, no té multes, mai cap altres accident, i… us ho assegurem, és una bellíssima persona. Té una filla de 3 anys, que s’ha quedat sense mare per un temps i està esperant el seu segon fill.
Hem plorat molt, tenim un nus a l’estomac pensant com deu estar. I sabeu, ens ha explicat per carta, única comunicació que podem tenir, que està ajudant a l’escola de la presó, dona suport a les dones i està ensenyant a llegir i a escriure a una companya de la seva zona. Així és la Glòria. El primer que ha fet és oferir-se per ajudar les altres recluses.
Ella diu que ha de complir el càstig, perquè es va equivocar i que si d’aquesta manera la família del noi mort, es pot sentir més reconfortada, ho accepta.
Això ens ha ajudat una mica a acceptar la situació, i ara només esperem que pugui sortir el més aviat possible.
Però el divendres, 19 de maig, totes les ferides s’han tornant a obrir, per culpa d’una publicació comarcal, que ha decidit publicar un article sobre el que ha passat, només des d’un punt de vista i amb el nom i cognoms de la nostra amiga. Per què? quin és l’ interès? No n’hi ha prou?. Nosaltres pensem que si, és més pensem que ja n’hi ha hagut massa. La Glòria no es mereix estar a la presó, no i no. Sentim molt pel que està passant la família de noi, però si fem un exercici d’empatia, i som conductors, sabem que tots hem fet alguna negligència, però la majoria tenim la sort que no ens ha passat res.
Fa quatre anys hi va haver un accident amb unes conseqüències terribles, dues famílies han i estan patint molt. Però no penseu que ha d’arribar un moment en que cal tirar endavant? Fa uns dies a la Vanguardia vaig llegir una carta d’un pare que havia perdut al seu fill també d’accident. Explicava que havia pogut perdonar quan es va poder posar al lloc de la persona que havia provocat l’accident, sent conscient que és una cosa que ens pot passar a tots.
Companys i amics de la Glòria
