Davant la difícil situació actual on la comarca de l’Anoia registra 8.943 persones aturades -de les quals, 6.018 ho són de la Conca d’Òdena- des de l’entitat empresarial que presideixo, la Unió Empresarial de l’Anoia, tornem a proposar com a solució la creació d’indústria. Ho tornem a dir, sí: Necessitem i volem indústria. No només per fer front a la crisi que tenim en l’actualitat, sinó també, pensant en el futur i per crear llocs de treball. Com salvem aquesta situació tan crítica? Com retenim i captem el talent si som incapaços de generar més i millors oportunitats? Com podem incrementar, encara més, la competitivitat de les nostres empreses si diem que no a les diverses oportunitats que venen? Per què no volem que vinguin més empreses, i per tant, que es generin més llocs de treball, creixin les oportunitats, i el nostre territori sigui més pròsper? Les empreses que tenim a la comarca no poden absorbir, ni molt menys, aquest volum de persones en atur ni les que es van incorporant al món laboral. No negaré que hi pot haver altres idees i propostes per trobar una solució a aquest doble problema, però on són? Qui les proposa? S’han perdut oportunitats reals de grans empreses que volien venir al nostre territori i han desistit pels constants problemes que s’han trobat. El “No a tot” s’ha instaurat com a resposta fixa a una solució, sense contrastar projectes. Aquest “No a tot”, sense solucions ni respostes, que no concreta què farien amb aquesta taxa d’atur o com augmentarien els llocs de treball, i que ens condemnen, una vegada més, a aquest debat que l’únic que provoca és que anem perdent moltes oportunitats per a molta gent del nostre territori. No podem menystenir que hi ha una dificultat molt gran al darrere, com ho és el fet d’aconseguir projectes de primer nivell a un territori. Aquí, no. Aquí ho descartem a la primera, diem “No”, a la mínima, com qui escull quina pel·lícula veure al cinema. No pot ser. Tampoc entenc com sempre ha de regnar “el projecte no és real”. Jo crec que si penséssim així, mai s’hagués fet res enlloc.
Davant d’un problema hem d’aportar solucions i no formar part del problema. Ho dic perquè entenc que hi hagi un “No”, però aquest ha de basar-se en solucions de veritat per aquests problemes reals: què fem amb la taxa d’atur, què fem amb la manca d’oportunitats per als joves? Què fem amb l’atur de llarga durada? Què proposeu? Nosaltres -i torno a reiterar que apostem per la indústria, i per tant, pel sòl industrial-, no pensem en què tot s’hi val. Que hi pot haver sòl industrial a qualsevol preu i de qualsevol manera. No. Sembla que aquest debat estigui regit pel bé i el mal, i crec que va molt més enllà: No som els dolents de la pel·lícula. Ningú ho és. Tothom, i també nosaltres, volem la qualitat de vida de les persones. Apostem i vetllem per això perquè volem futur. Volem empresa. Volem ocupació. Aquesta és sense cap mena de dubte, la millor política social: vetllar per l’ocupació. Si hi ha un projecte important, que vol venir al territori, el mínim és estudiar-lo, comentar-lo i valorar-lo. El que no podem fer és descartar- lo a la primera, sigui en el lloc que sigui. Si la millor opció per un projecte industrial, logístic, hub, en un terreny concret, no el podem descartar per sistema: com a mínim s’ha de posar sobre la taula, i en el moment que sigui possible obrir-ho a tots els implicats i afectats perquè puguin saber i preguntar, això evidentment. En el procés participatiu sobre el futur Pla director urbanístic (PDU) de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena que va finalitzar el passat mes de març, es va debatre el model econòmic que es vol per a la Conca d’Òdena, les seves oportunitats d’inversió i els espais que es consideren més idonis al territori per acollir l’activitat econòmica i industrial que necessitem per créixer i crear benestar i riquesa al territori. Un cop finalitzat el procés el PDUAECO va descartar Can Morera i Can Titó i es va apostar per l’aeròdrom i el Parc Tecnològic Jorba-Igualada. De la mateixa manera que hi va haver gent que no va estar d’acord i segueix manifestant-se, també hi ha molta gent que tampoc ho està… però en sentit contrari. Des de la Unió Empresarial de l’Anoia sempre hem defensat un model de territori equilibrat, un creixement industrial ordenat i no a qualsevol preu, torno a insistir. Considerem que cal una planificació organitzada del territori que contribueixi a crear un model territorial que comporti un creixement eficient i sostenible: no es tracta de crear “bolets” arreu del territori, sinó de disposar d’un espai ampli i idoni per acollir empreses que volen créixer o invertir a la comarca.
De la mateixa manera, defensem les apostes clares i segures, les que puguin donar valor i solucions a la comarca tot i que puguin portar sacrificis a persones i zones. Entenem i creiem que cal fer una planificació acurada per permetre la creació de noves activitats amb una coherència territorial.
Quan parlem de zones industrials, ens hem d’oblidar de la indústria dels anys 70. No podem caure en el parany de la comparativa, ja que tot ha canviat, des de la mentalitat, passant pels controls i acabant amb les normatives. El futur de les zones industrials passa per ser capaços de subministrar serveis en condicions òptimes, estar preparats per a la revolució tecnològica i ser sostenibles mediambientalment amb connexió entre els residus i subproductes d’una indústria i les matèries primeres d’una altra, amb espais verds, energèticament sostenibles i amb el compromís amb l’entorn socioambiental immediat on s’ubica l’empresa. Amb la creació d’una nova zona industrial, la Conca esdevindrà un pol d’atracció d’activitat econòmica que ha de permetre assolir nivells de competitivitat que comportin la retenció de talent i la generació de projectes empresarials innovadors i sostenibles. Per crear benestar hem de crear riquesa, i les empreses són generadores de riquesa i creen llocs de treball, en els darrers temps també s’ha parlat molt del sector logístic , doncs bé un recent estudi elaborat per la Cambra de Barcelona i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) – “La logística, un motor per a Catalunya”- recull els principals reptes actuals de les empreses del sector logístic, el document explica que la logística aporta el 13,9% del VAB i ocupa uns 128.000 treballadors només a l’àrea de Barcelona, fet que la posiciona com una indústria clau per a la competitivitat. A més per cada 1.000m2 de sostre construït d’una nau logística moderna es generen entre 6 i 8 llocs de treball directes i 12 d’indirectes. Cal que entre tots assumim el consens per plantejar espais on ubicar les empreses per generar oportunitats de treball i promoure la retenció del talent a la comarca sense descartar res. Entre altres coses perquè no estem en condicions de descartar projectes sense si tant sols estudiar-los. Quan parlem de zones industrials, ens hem d’oblidar de la indústria dels anys 70. No podem caure en el parany de la comparativa, ja que tot ha canviat, des de la mentalitat, passant pels controls i acabant amb les normatives. El futur de les zones industrials passa per ser capaços de subministrar serveis en condicions òptimes, estar preparats per a la revolució tecnològica i ser sostenibles mediambientalment
A l’Anoia ja hem perdut massa oportunitats i ens estem quedant endarrere. Hem de crear nous llocs de treball per a les persones que no troben feina i les generacions que s’estan preparant. Cal encaminar la comarca per als reptes de present i futur, per a un territori que faci compatible l’espai industrial i agrari, on tot hi sigui d’una manera ordenada i tothom hi tingui oportunitats. I si hi ha zones concretes ideals per a poder aconseguir aquests objectius, s’han de poder valorar, perquè el temps s’acaba. Aquesta és la nostra solució, clara i directa. 
Joan Domènech
President de la Unió Empresarial de l’Anoia
