Albert Riba, Dynamic Partner i cofundador d’inPreneur, és l’autor del llibre “Mamut o sapiens” que es presenta aquest dilluns a la Biblioteca Central d’Igualada. El llibre, que edita Empresa Activa, gira a l’entorn la pregunta “Vols ser un mamut que es va extingir per no es va saber adaptar als canvis del medi ambient o ser un homo sapiens que no només s’adapta al medi, sinó que modifica el medi per tal que s’adapti a ell?”.

Per a Riba, el llibre és un reflex “del meu ideari, el meu modus vivendi” i el punt de sortida va ser un ensurt de salut ara fa dos anys que el va empènyer a reflexionar i estructurar tot el coneixement que havia aplicat al llarg dels anys anteriors formant emprenedors. Com reconeix l’autor, “el procés creatiu del llibre m’ha ajudat molt a reflexionar, que és quelcom que no feia”. Precisament en un moment “en què estava encallat”, va recordar unes paraules del seu pare. Quan era petit i volia ser veterinari, el pare de l’Albert li preguntava quina era la diferència entre l’home i l’animal. L’adaptació del segon i la intervenció del primer el van fer trobar el fil conductor per al llibre: “Mamut o sapiens?”.

Sobre la omnipresència del suport a l’emprenedoria com a solució a la crisi, Albert Riba puntualitza que no sempre és la via a seguir. Per a l’autor, “emprendre és un dogma de vida, és algú que diu vull fer realitat el meu somni” i, per tant, es tracta més d’inquietuds que de coneixements. Albert Riba va més enllà i diu que “no hem d’incentivar a la gent perquè munti empreses, l’hem d’incentivar perquè s’atreveixi a fer allò que li agrada”.

A partir de la dicotomia que dóna títol al llibre, Albert Riba fa un repàs de les deu inquietuds que marquen a “tothom qui ha hagut d’assumir un repte personal, ja sigui muntar una empresa o sortir de l’armari”.

La primera és “conèixer-nos per saber qui som, en què som bons” per arribar a assumir el que Riba defineix com la zona de confort, “un engany, perquè dóna sensació de benestar però no necessàriament la felicitat”. Quan sortim de la zona de confort apareix la por i el fet de portar un ritme de vida diferent als amics i la família per les particularitats del projecte a emprendre.

Albert Riba dóna especial importància a la inquietud relacionada amb la gestió del tempo, ja que “l’emprenedor normalment es passa el dia fent allò que li agrada i perd el control del seu temps”. Un altre dels factors que destaca l’autor de “Mamut o sapiens” és la conciliació, “però no la familiar i laboral, sinó entre allò que t’agrada fer i allò que t’obliguen a fer”.

Aquest decàleg de l’emprenedor el clouen la gestió del risc –“molt relatiu i particular en funció de cadascú”- i “la més important”: la gestió del fracàs. Riba –que va haver de tancar una empresa després de dos anys d’engegar-la- considera que, “com a aprenentatge, és una sort el fracàs”, i conclou que “si no ho intentes et quedarà gravat i la frustració és pitjor que el fracàs”.

Però, el moment actual de profunda crisi, és el millor per emprendre? Albert Riba considera que “no sóc ningú per donar consells”, però té una màxima: “per intentar-ho que no quedi”. Fent referència a frases d’alumnes i amics, aquest emprenedor cita un estudiant que es va adonar engegant un projecte “que volia ser lector de la seva pròpia vida” i un amic seu que se sentia satisfet per pensar que “la meva filla mai podrà dir que el papa no ho ha intentat”. Per tant, malgrat la incertesa del moment i la por “que tots tenim”, Riba conclou que “hem de ser positius”.