El confinament no és igual per a tothom, això és una obvietat. Volem, però, fer visibles les diferències per valorar quines mesures ens hauríem de plantejar com a ciutat per afavorir el creixement, la maduració i l’aprenentatge de tots els infants, sobretot dels que estan vivint (patint) el confinament en pitjors condicions.

La primera diferència està relacionada amb l’habitatge. No és el mateix viure confinats en una casa o un pis espaiós, amb llum i possibilitat de sortida, a viure en un pis petit, en condicions precàries de ventilació, llum i humitat. No és el mateix tenir un espai on treballar, jugar i on poder aïllar-se dels altres, que haver de compartir una única habitació on es fan simultàniament totes les activitats.

En segon lloc, el fet de no anar a escola té una repercussió diferent si es viu en una llar amb jocs, ordinador, llibres i on hi ha adults amb recursos personals per acompanyar l’activitat dels infants i amb la tranquil·litat de tenir feina i ingressos per cobrir les necessitats, que si es forma part d’una família que sobreviu del treball precari, que veu com es queda sense ingressos i on la preocupació per les primeres necessitats passa per sobre del que han de fer els infants per no quedar endarrerits a l’escola.

Finalment, cal tenir en compte que l’escola i els espais d’educació no formal –esplai, musica, esport–, tenen un paper clau, no només en l’adquisició de coneixements i habilitats, sinó que són llocs de socialització i on els infants creen vincles. La pèrdua d’aquests espais de manera temporal pot quedar més o menys compensada per l’acompanyament de la família i els amics si es troben en una situació d’estabilitat i tranquil·litat.

Davant d’aquestes diferències no n’hi ha prou amb donar eines tecnològiques o materials, cal també l’acompanyament personal, més enllà de l’esforç que estant realitzant professors i mestres aquests dies de confinament.

És per això que pensem que és molt important, com va dir el conseller d’educació, que aquest juliol i agost hi hagi més i millors casals i més beques per garantir l’accés a les activitats d’estiu de tots els infants, sobretot d’aquells que han viscut en pitjors condicions el confinament.

Casals i activitats que no pateixin pel currículum ja que el seu objectiu és recuperar el contacte entre amics i companys, l’activitat física i l’apropament a la natura, deixant de banda les pantalles, i sobretot oferir espais on generar vincles afectius que ajudin a l’estabilitat emocional i personal.

I caldran recursos econòmics per poder organitzar bons equips de monitors, per oferir beques i per complir les condicions que la situació postcovid demanarà. Segurament també s’haurà de ser creatiu i agosarat. Caldrà demostrar que, així com a societat hem respost a la malaltia, serem capaços de donar resposta a la desigualtat que el confinament ha agreujat.

Montserrat Roca Tort, directora de Càritas Anoia Segarra