Les esperades eleccions del 27S ja són a la cantonada. Ara només queden uns dies per saber amb més certesa que mai quin recolzament popular té la independència, tot i que les darreres eleccions municipals ja varen anticipar un si més que evident. Però no vull parlar de les properes eleccions plebiscitàries, sinó més aviat des del punt de qui defensa què. Em refereixo al dret a decidir que, més enllà de formar un estat o no, també vol determinar quin estat nou volem. Per aquest motiu parlaré de quelcom molt llunyà i a la vegada molt proper, de quelcom no parlat però ja pràcticament decidit, de quelcom perillós però que continua amagat: estic parlant del TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership o Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió) i com aquest afectarà als petits i mitjans comerços europeus en cas de ser admès en el futur.
El TTIP es fonamenta en tres punts forts: crear la zona més gran de lliure comerç de la historia eliminant els aranzels i altres barreres de regulació; la desregularització dels serveis públics i de les compres públiques que en altres paraules significa que no es podrà potenciar la industria local en la mesura que augmenta la competència; i per últim els conflictes entre els Estats i les empreses els resoldrà un tribunal internacional i privat. Les conseqüències del TTIP per a la economia de proximitat seran nombroses i afectaran forçament als ja tocats petits i mitjans comerços.
Segons la portaveu de ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions financeres i per l’Acció Ciutadana), Cuca Hernández, es consideren “barreres no aranzelàries” aquelles normes que protegeixen i discriminen favorablement a les empreses en detriment de les internacionals, el que significa que el mercat competitiu per a qualsevol empresa s’incrementa. Per altra banda, també parlem de la fi de les subvencions o beneficis socials i/o econòmics directes o indirectes. En segon lloc, cal recordar que la majoria d’empreses europees es dediquen al mercat intern, per tant els nous mercats no milloraren el comerç de proximitat, car al contrari perquè es crearia una major competència en el mercat amb productes dels EEUU que poden entrar lliurement als països europeus. Aquestes eliminacions de barreres reguladores no poden crear una capacitat exportadora de la que en realitat en manquen la immensa majoria de les Pimes europees, mentre que si caldrà enfrontar-se a la invasió i competència d’empreses internacionals. A més, els petits comerços es veuran arrossegats pel model de comerç dels EEUU, el qual ha fet desaparèixer pràcticament el comerç de proximitat per donar pas a les noves grans superfícies. D’aquesta manera, l’afirmació dels grups que volen convèncer als consumidors dient que per haver-hi major competència en el mercat i més varietat els preus seran més baixos, no deixa de ser certa, però per tal que així sigui cal comprar el productes en alguna gran corporació, afectant així al petit comerciant i proveïdor.
Aquestes mesures continuen treballant-se per esgotar el mercat de proximitat, consegüentment, la pèrdua de la terra pròpia en la mesura en que les grans corporacions poden importar productes de terres llunyanes a preus més baixos i amb grans quantitats, gràcies a que aquestes grans corporacions paguen menys impostos i abaixen salaris. La eliminació dels aranzels potencia el lliure comerç internacional al treure càrregues econòmiques afectant positivament a les grans superfícies, però afecta negativament al comerç de proximitat en la mesura en que les grans corporacions poden substituir als petits i mitjans comerços competint amb preus més baixos, encara que la qualitat sigui pitjor. Conclusió: el TTIP és antagònic del dret a decidir en la mesura que només permet decidir a qui té poder adquisitiu, a la vegada que és contrari a la llibertat dels pobles i a la seva prosperitat perquè l’eliminació dels aranzels està pensat per afavorir a les grans superfícies, no als petits i mitjans comerços. De nou encadenats al destí del dominant.
Igualada és una ciutat fonamentada en el comerç i la producció de proximitat, una ciutat, com moltes altres ciutats catalanes i europees, que s’arrela i creix al voltant de l’economia popular, tot i que en els darrers anys ha perdut aquesta característica, de la mateixa manera que ha perdut teixit productiu, ha augmentat el seu atur i ha substituït el caràcter de capital de prosperitat per la de ciutat dormitori. Aquest procés de transformació ja fa temps que es va donant a Igualada (cal recordar quantes grans superfícies comercials hi ha a Igualada i que han anat en detriment del petit comerç igualadí?) però amb l’aprovació del TTIP pot passar de ser quelcom progressiu a ser un status quo.
Resta pensar, no tan si independència si, independència no, sinó independència com, perquè de res ens servirà un estat nou que es mantingui en les vies de les velles polítiques, en les vies de la llei del més fort. Si la independència de Catalunya té com a finalitat la llibertat dels catalans, crec que hi ha opcions més adients per la independència que la de CiU (avui només convergents i sota una llista unitària). Ja sé que em diran que aquestes eleccions no són per escollir un partit, sinó per la formació d’un nou estat: el problema és qui dirigirà aquest procés, amb quina intencionalitat i xantatges i, sobretot, amb quina confiança. Igualada té molt a perdre o molt a guanyar, de la mateixa manera que Catalunya té molt a perdre o molt a guanyar depenent de qui dugui a terme el procés d’independència: si el dret a decidir és un dret inalienable que ens ha de permetre decidir sobre totes les coses per canviar-les si convé, a l’hora de votar el 27S cal pensar qui volia fer un referèndum popular sobre el TTIP i qui no. El 6 de maig de 2014 CiU, com d’altres partits, no va voler. Abans de llençar el paper a les urnes, pensem quina independència volem.
Per més informació sobre el TTIP veure aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=hU8SsEtFvds
