No sempre cal anar a una manifestació per donar-nos visibilitat. També ho podem fer a través d’una conferència, portant un llaç lila o amb una pancarta reivindicativa. Però, per què ho hem de fer? Ho fem per aconseguir la igualtat amb els homes, perquè s’acabin els assassinats masclistes – recordem que no són morts – per l’esquerda salarial, pel repartiment desigual de les tasques de la llar, per l’atur femení o per canviar les feines que es consideren més adients per les dones: monitores de menjador, mestres d’infantil, infermeres…

També ho hem de fer per posar punt final a tota mena de comportaments i/o frases masclistes que sovint sentim quan sortim de festa, quan tornem de nit cap a casa, al transport públic, al nostre dia a dia… Això, ens fa crear pors, inseguretats i que ens sentim infravalorades.

Ho hem de fer també, perquè nosaltres i ningú més que nosaltres, pot decidir què fer amb el nostre cos o quina roba ens posem. I si algun dia ens volem posar guapes, hem de ser respectades i valorades com a persones. Fem-ho per canviar les idees que molts homes tenen de nosaltres, que sàpiguen que no som objectes sexuals.

Si fem una mirada enrere, podem veure que hem avançat si ho comparem amb la societat de les dones de fa vuitanta anys. Reivindiquem-nos per elles, per aquelles que no ho van poder fer i que van haver de viure i créixer en un entorn masculinitzat.

Fem-ho perquè el món ens vegi. Perquè encara que hem avançat, malauradament ens queda un llarg camí, que esperem que acabi aviat. La desigualtat, les idees, els comportaments, els actes masclistes s’acabin.

Reivindiquem-nos per fer un pas en el camí del feminisme.

Júlia Franch
Secretària de Feminismes del Jovent Republicà Anoia-Sud