Ja ha arribat la tardor, i això significa que aviat sortiran a la palestra del ple municipal d’Igualada els pressupostos anuals. L’any passat, el govern del consistori va congelar les ordenances municipals, com és el cas de l’IBI, conegut popularment com la “contribució”. En els darrers anys l’IBI ha disminuït suau i gradualment i de forma proporcional per a tothom: del 2011 al 2015 s’ha passat d’un gravamen de l’1’2% al 0’96% en els immobles urbans, i congelat en els de naturalesa rústica en un 0’70%. El govern del consistori pot justificar una rebaixa de l’IBI en els darrers anys, però les aparences enganyen.

Si observem les dades, des del 2012 els ingressos de l’Ajuntament d’Igualada en la recaptació dels impostos directes, entre els quals es troba l’Impost sobre els Bens Immobles (IBI), han augmentat en més de dos milions d’euros. Si les observem de manera més detallada, durant l’exercici 2014 i 2015 l’increment dels ingressos s’ha donat gràcies a la recaptació feta a través de l’IBI. Si el consistori va congelar les ordenances municipals, com és possible que la recaptació hagi augmentat?

Primer podem pensar que la població d’Igualada ha crescut en els últims anys i, per tant, s’han pagat més bens immobles. Però de nou les dades contradiuen aquesta hipòtesis, perquè la població d’Igualada ha disminuït en els darrers cincs anys. Per tant, com ha estat possible l’augment dels ingressos per part de l’IBI si aquest ha estat congelat?

El problema resta amb el valor cadastral, com ja varen senyalar ERC a l’octubre de l’any passat. L’IBI és un impost directe que grava el valor dels bens immobles, el qual està determinat pel cadastre: si el cadastre puja, la recaptació de l’IBI puja proporcionalment. En el punt 2.1 de l’apartat “Gestió del cadastre immobiliari” dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2016, s’especifica que s’aplicaran coeficients d’actualització a l’alça per tal d’augmentar el valor cadastral. Així, si el valor cadastral augmenta, aleshores l’IBI també augmenta. D’aquesta manera, una congelació de l’IBI per a l’any 2016 no ha implicat una reducció de l’impost per als ciutadans, sinó en tot cas un augment. Cal dir que la regidora d’Hisenda, Montserrat Duch, ja va senyalar que el rebut de l’IBI s’incrementaria per efecte de la pujada proporcional dels valors cadastrals, però si el govern d’Igualada hagués volgut realitzar una congelació real de l’impost, hauria d’haver baixat l’IBI en relació a la pujada del cadastre, i si hagués volgut reduir l’impost, la rebaixa de l’IBI hauria d’haver estat encara major. No obstant, l’IBI és un dels impostos que més ingressos generen al consistori i és lícit preguntar-se si realment és eficient baixar-lo.

Existeixen tres models de fiscalitat: regressiva, proporcional i progressiva. La regressiva significa que les rentes més altes paguen menys i la progressiva al contrari, les rentes més altes paguen més. La fiscalitat proporcional es fonamenta en el criteri d’igualtat, però no d’equitat, i estableix un impost de bens immobles percentualment igual a totes les rendes sense distinció, fent que tothom pagui proporcionalment el mateix IBI, com succeeix amb l’IVA.

Igualada manté una fiscalitat proporcional amb bonificacions per a famílies nombroses, però el tipus de fiscalitat és una elecció ideològica i no un determinisme. Com diuen els savis, cal malfiar-se de tot determinisme i si observem el punt 1 de l’article 32 de la Constitució, no s’obliga a cobrar impostos a tots els ciutadans de manera proporcional, sinó en relació a la seva riquesa: «Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori». Realitzar una recaptació de l’IBI de manera progressiva, no només és quelcom just, sinó que a sobre és possible.

Per tal de mantenir uns ingressos elevats al consistori, no s’ha de reduir l’IBI de manera proporcional a tothom, perquè això significaria una pèrdua d’ingressos per part de l’Ajuntament que afectaria a la mateixa ciutat, sinó implementar una recaptació progressiva que mantingui els nivells d’ingressos però que descarregui a les rendes més baixes. Aprofitant que amb els pressupostos generals del 2016 els municipis com Igualada s’han vist obligats a revisar el valor cadastral cap a l’alça, potser ha arribat el moment de platejar una fiscalitat progressiva a la capital de l’Anoia. Altres municipis, com el de Barcelona, ja l’han implementat, augmentant l’IBI als habitatges amb un valor cadastral superior als 100.000 euros.

La situació econòmica no ha millorat com per decretar el final de la crisi i per tant és imprescindible realitzar uns pressupostos eficients i unes ordenances que responguin a les necessitats de tots els habitants. L’únic pressupost bo és el pressupost equilibrat, perquè compensar les parts és el que permet la igualtat, i la primera obligació de la igualtat és l’equitat. Esperem que per al 2017 tinguem uns pressupostos i ordenances pensats per a que la igualtat s’assoleix a través de l’equitat.