Berta Montaner Farrera
El desembre del 2019, les màquines enderrocaven, sense pietat, l’Hospital Comarcal d’Igualada. Un edifici que ha esdevingut un dels símbols més emblemàtics de la ciutat amb un gran valor històric i patrimonial. Esforç de varies generacions per aixecar-lo i mantenir-lo. Quedi com emblema de la vergonya l’escut heràldic d’Igualada (1725) que presidia l’Hospital de St. Bertomeu i que, afortunadament, varen salvar. De cap manera puc entendre com això ha pogut passar. Costarà pair aquestes runes.
Els orígens de l’Hospital Comarcal d’Igualada es remunten a l’any 1282 que es creà amb el nom de Sant Hospital de Sant Bartomeu. Un servei sota el patronatge de la vil·la que, al llarg de més de set segles d’història, ha sigut temple de misericòrdia, casa dels pobres; ha acollit malalts i soldats de guerra; ha estat centre d’intervencions, tractaments, assistent del dolor i, sobretot, ha testimoniat gran quantitat de naixements i morts.
L’any 1930 no només passà a anomenar-se Hospital Comarcal sinó que va adquirir rellevància i es col·locà entre els millors hospitals de la província gràcies al Dr. Solà, una persona seriosa i disciplinada, que va dinamitzar i gestionar la transformació hospitalària de l’equipament fins a l’esclat de la Guerra Civil que ho va trasbalsar tot. El país passà molta penúria però amb l’esforç dels doctors Solà, Botet, Sangenis, Catarineu, la Mare Àngela, la Mercè Mir i altres, l’Hospital Comarcal tornà a la normalitat, adaptant-se als nous temps i a noves demandes de confort i modernitat.
Cal fer una menció especial a l’Escola d’Infermeria Verge de la Pietat fundada en la dècada dels 60 gràcies, una vegada més, a les gestions del Dr. Solà. L’Escola va donar a l’Hospital Comarcal un prestigi acadèmic i docent reconegut dins l’àmbit sanitari fins al curs 1980-81 que va tancar portes en fer-ne titulació universitària. Considero que va mancar visió de fer la remodelació necessària per conservar i donar futur a una escola que tan bon nom havia aconseguit.
La dictadura franquista havia desmantellat i descoordinat la xarxa comarcal d’hospitals creada per la Mancomunitat, aquest fet afectà a Igualada que va passar a tenir dos centres sanitaris que oferien serveis d’Hospital General. Un de públic, l’Hospital Comarcal, i un de privat, la Clínica Hospital de la Mútua Igualadina, creant una duplicitat incontrolada que, al meu parer, no s’hauria d’haver permès perquè comportà una rivalitat malaltissa entre els dos centres.
Opino que la permissivitat dels actors polítics del moment, la passivitat de la Conselleria de Sanitat i el fet que les persones clau en les decisions sanitàries formessin part dels dos sistemes, públic i privat, posà en evidència la manca d’un pla general que ordenés i limités l’activitat i la competència, no sempre lleial dels dos hospitals.
Passà el temps i la situació creada es feu insostenible. Hi havia moltes tibantors. Es buscava un acord sanitari per fusionar els dos centres. Aquest es feu realitat l’any 1994, amb un acord de la comissió institucional perquè l’Hospital Comarcal d’Igualada i la Fundació Assistencial de l’Anoia (FADA) promoguessin una nova entitat sota la forma jurídica de Fundació Sanitària d’Igualada (FSI).
Amb la Fundació Sanitària d’Igualada, (constituïda per dos edificis separats, el magenta que corresponia a l’Hospital Comarcal i el blau que corresponia a la Mutua Igualadina), no s’aconseguí atenuar els problemes existents; continuaren les tibantors i les tensions degut a la unió de dues cultures sanitàries diferents, a més a més, s’hi van sumar la reducció de personal i la incomptable quantitat de diners que la sanitat pública va passar a mans privades pel lloguer de l’edifici blau fins a la construcció del nou hospital que s’inaugurà l’any 2007.
La realitat actual és que Igualada i comarca gaudeixen d’un nou hospital, ara anomenat Hospital d’Igualada. Modern, amb noves tecnologies i adaptat amb funcionalitat.
Són molts els aspectes que comporten i comportaran canvis substancials en l’oferta sanitària de la medicina pública (política, economia, canvis tecnològics, medicina preventiva, cultura sanitària dependent, gestió del diner públic, …). Molt important també la coordinació amb els diferents centres assistencials i d’Atenció Primària.
Esperem que aquest hospital doni el millor servei als ciutadans. Que tingui equips directius eficients, professionals organitzats amb equips i supervisions efectives i una formació equilibrada que, abans d’engreixar el currículum personal, millori el funcionament assistencial del propi centre. Molts Tops 20 guanyats no garanteixen el millor funcionament, només la part que interessa. Que tingui també responsabilitat i bones pràctiques en la transmissió a nous estudiants com a hospital docent.
Ah!… I molt important, el control del diner públic!
