Han passat molts mesos des d’aquell maig del 1997 en què quatre dones van decidir-se a tirar endavant un centre on les persones grans d’Igualada i comarca hi poguessin trobar el seu lloc. Hi havia el més important: les ganes, l’empenta, l’actitud i l’experiència. Adequar els baixos d’un bloc de pisos del carrer d’Òdena i convertir-lo en un espai obert, acollidor, lluminós i enjardinat, però, no va ser gens fàcil; tenien molt clara l’ànima del centre -això és fàcil si ho porta el caràcter- però el local havia d’acompanyar. I així va néixer el centre de dia l’Estada, un dels primers centres de dia de la ciutat. Al principi eren unes poques persones les que compartien experiències, jocs, xerrades, àpats, passejos i activitats, però mica en mica es va anar omplint i l’Estada es va anar fent més gran. Amb un equip humà que també va anar canviant, que anava creixent i a qui, per sobre de tot, l’avalava en conjunt un molt bon caràcter i unes ganes inacabables d’acompanyar els avis i àvies de casa nostra; de fet, aquesta és la virtut indispensable dels currículums de tots els professionals. Ara que l’Estada s’acaba, volem aprofitar per agrair tanta i tanta dedicació. El bon tracte cap a les persones grans que han demostrat cuidadores, infermeres, terapeutes, conductors i cuineres, així com tot el personal, és del tot indispensable per posar remei a les trifulgues que tots tenim avui, al nostre dia a dia.

Però l’Estada també ha estat la implicació de molta més gent. De grups de joves que hi han vingut a ballar, de músics i corals que l’han omplert de música, dels patges que hi han deixat regals cada 5 de gener, dels gegants i cercolets que hi han fet Festa Major, dels néts i familiars de totes les branques que hi han vingut a conversar. Per tot això també volem fer un agraïment molt i molt sincer a totes les persones que han dedicat una mica del seu temps a fer que a l’Estada hi pogués haver una bona companyia. La llista d’amics no hi cabria, en aquest diari; moltes gràcies a tots.

I sense acabar-nos-ho de creure… arribem al final. La jubilació s’apropa i les etapes s’acaben. Han estat 20 anys llargs de treball intens, de molta il·lusió, de convenciment, de compromís i de moltes experiències, coneixences i relacions personals. Aquest és el millor record que ens emportarem de l’Estada, esperem que vosaltres també. Agraïm molt sincerament el compromís de tots els usuaris, els que hi han estat fins ara, els que hi han passat en algun moment i els que encara recordem però que ara ja no hi són. Agraïm també el compromís de les famílies, dels amics i dels professionals que, des de dins del centre o col·laborant-hi, s’han sumat a la filosofia d’aquest projecte. També us demanem disculpes si en algun moment no hem sabut estar prou encertats; som tan sols dues persones, treballadores, que amb tota la bona fe hem posat tot el temps i tots els esforços de què hem estat capaços per intentar que sempre, sempre, que algú entrés al carrer d’Òdena 119 d’Igualada, hi passés una bona estada.

Moltes gràcies a tots per la vostra confiança

Montserrat Montagut i Ricard Còdol