La setmana passada es va fer públic un nou manifest titulat “Volem futur, volem empresa” que defensa el que en diuen “sòl industrial de gran format” com a solució a la crisi econòmica que patim aquí i arreu. El manifest és nou però els arguments són els mateixos que hem sentit moltes vegades. L’autoria del manifest és de la CUMA (Comissió d’Urbanisme i Mobilitat de l’Anoia) i això, que pot semblar una novetat, tampoc ho és, perquè aquesta comissió depèn de la Unió Empresarial de l’Anoia i està formada per moltes de les entitats de la nova Aliança per la Conca, que fa poc va fer un acte per insistir en els mateixos arguments poligoners (arguments que repetien els de la UEA, idèntics als de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena). Resumint: més o menys els mateixos diuen exactament el mateix.
Abans de continuar, cal dir que la CUMA ha fet una bona feina amb el seu “Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia”, presentat fa poc al Fòrum de la UEA, que també cal elogiar pel seu interès i la qualitat de les intervencions.
Tot i així, sorprèn que aquest Llibre Blanc parli molt de mobilitat donant un munt de dades que demostren les mancances de la comarca (tren, transport públic…) i, en canvi, quan tracta del sòl industrial digui que cal oferir grans parcel·les per cobrir una necessitat que no justifica amb cap dada: ens ho hem de creure i prou.
Com és lògic, el gran argument dels poligoners és que cal fer alguna cosa contra l’atur, una idea amb la qual tots estem d’acord. Però segons la CUMA, “el que abans només era una opció ara és l’única sortida: atraure empreses grans.” Ara bé, actualment a Europa es construeixen poquíssimes grans fàbriques i, per tant, quan parlem de grans extensions industrials estem parlant de logística.
Aquí voldria remarcar que en la seva intervenció al Fòrum de la UEA, un expert com és Pere Macias va dir: “El territori de l’Anoia és massa valuós perquè la logística el consumeixi. La logística consumeix massa territori. Jo no apostaria per la logística.” Les empreses logístiques necessiten naus que ocupen grans extensions de terreny. A més, la logística és un sector on la robotització avança molt i per això la relació de llocs de treball per espai ocupat és cada cop més baixa. L’empresa Doga ha obert fa poc a Castellolí un centre logístic de 5.200 metres quadrats on treballen una vintena de persones. Al centre logístic d’Abacus a Vilanova, d’uns 25.000 metres quadrats, n’hi treballen un centenar. En tots dos casos la proporció és d’uns 250 metres quadrats per treballador. Certament, la logística ocupa molt pels llocs de treball que crea.
Un altra cosa: en aquestes naus logístiques, la gran majoria de llocs de treball són de baixa qualificació. Per tant, sembla que l’ocupació de qualitat que reclama el nou manifest no vindrà d’aquí. És més, el sector de la logística està vivint una devaluació salarial i, si es fes realitat el somni d’alguns poligoners i vingués a instal·lar-se a la conca d’Òdena un gegant com Amazon, la baixada de sous s’accentuaria, que és el que passa a les zones on s’estableix aquesta empresa.
En definitiva, és evident que cal fer alguna cosa –més ben dit, moltes coses– per resoldre el problema de l’atur, però el “sòl industrial de gran format” potser no és una solució tan bona com alguns creuen i ens volen fer creure. En comptes d’incentivar la vinguda d’empreses que crearien alguns llocs de treball però ens perjudicarien a tots, valdria més que els captadors d’inversions apuntessin cap a altres sectors amb necessitats de sòl més modestes que permetessin omplir parcel·les buides o reutilitzar terrenys industrials abandonats.
Joan Mateu Besançon
Membre de Salvem Can Titó
