El FineArt d’Igualada arrenca aquest divendres la setena edició amb el repte de mantenir els 40.000 visitants del 2018. Compta amb 54 exposicions, la xifra més elevada de la seva història, repartides en 23 localitzacions. Aposta per la qualitat -amb molts fotògrafs de renom-, i la varietat de continguts. A més, per primera vegada s’exposa dins d’una església i inclou una mostra de gran format, amb obres que superen els quatre metres.
Ramon Muntané, director del FineArt, explica que el festival ha crescut més que mai però sense perdre «qualitat». Posa com a exemple la presència d’autors com Ferran Freixa «a qui feia anys que li demanàvem que vingués». El fotògraf barceloní és el protagonista de l’exposició més gran de totes, amb 135 imatges, entre les quals hi ha fotografies de l’incendi del Liceu. S’ubica al Museu de la Pell.
Fotògrafs d’arreu
En aquesta setena edició hi participen fotògrafs provinents del Panamà, Argentina, Mèxic, Xile, Estats Units, Polònia, i també de Galícia, Andalusia, Aragó i de Catalunya. Destaca el nord-americà Jim Doukas, el mexicà Carlos Ponce, l’argentí Guillermo de Angelís, el fotògraf panamà Johams Leguisamo, la xilena Kati Riquelme o la polonesa Hanna Jarzabek. A nivell estatal hi ha Enric Mestres, Mireia Alises, Paula Costantino, Pep Gol, Miguel David, Margarita Fresco, Luis Vázquez Álvarez, el duet de Jordi Guillumet i Mònica Roselló o Gabi Guiard.
La mostra ‘més gran’
Aquest FineArt compta amb la mostra més gran de la seva història, amb obres de quatre metres d’alçada. La igualadina Marta Guitart, ara resident a Nova York, ha volgut plasmar a la façana del Museu de la Pell un treball que combina «les noves tecnologies amb el passat tèxtil d’Igualada», diu l’artista, que reconeix que «mai havia vist» el seu treball imprès «en aquestes dimensions».
Per a l’exposició ‘Electro-Teixits 1.0’, la igualadina va escanejar elements vinculats al tèxtil. El resultat combina obres «abstractes amb altres que deixen més a entreveure de quin objecte es tracta», explica, tot definint-la com una mostra de «teixits electrònics».
‘Electro-Teixits 1.0’ vesteix la façana principal del Museu de la Pell. Segons han avançat des de l’organització, es mantindrà un cop acabi el FineArt fins a la pròxima edició del REC.0.
Del paisatge a la denúncia
Un altre dels distintius del FineArt és la varietat de continguts, que van dels paisatges o la fauna a la denúncia. Del primer grup, Muntané destaca la mostra ‘Pingüino’ d’Iñaki Relanzón i que es pot veure a la Rectoria. L’exposició, explica el mateix autor, està formada per una trentena d’imatges en les quals es poden veure «pingüins de diferents llocs del món i que han estat capturades al llarg de deu anys».
Alhora, però, el FineArt no passa per alt el context i inclou, per exemple, una mostra del fotoperiodista Jordi Borràs sobre el procés català o una de la polonesa Hanna Jarzabek sobre el col·lectiu «LGTB quan arriba a la tercera edat», explica Muntané.
Jocs de Llum a l’Adoberia
De les mostres d’aquest FineArt també destaca la que protagonitzen Jordi Guilllumet i Mònica Roselló a l’Adoberia. Es tracta, explica Guillumet, «d’una reflexió sobre els límits de la percepció» i on l’espectador «té un paper molt actiu», afegeix ella. ‘La vista renuncia’ es basa en unes projeccions on s’utilitzen objectes per a construir edificis a través del poder de l’ombra.
Una exposició a l’església
Aquest FineArt incorpora Les Josefines com a sala d’exposicions. «Serà la primera vegada que portem les exposicions a l’esglesia», diu el director del festival. Muntané explica que la localització no és casual i respon a la voluntat «de donar a conèixer el patrimoni». S’hi podrà veure una mostra sobre refugiats que arriben a Grècia.
Acord amb l’ONCE
El FineArt inclou, a més i per primera vegada, l’exposició d’una artista invident. La mostra, que arriba gràcies a un acord del festival amb l’ONCE, és de Carme Ollé, qui «no veu més enllà d’un pam i utilitza aquesta proximitat», diu el director. Pels seus retrats, afegeix, «utilitza elements com miralls o tolls, es basen en reflexos».
Llista d’espera
El FineArt és un festival «consolidat», diu el director. Queda palès amb el fet que no ha arrencat l’edició de 2019 i ja tenen llista d’espera per la del 2020. Muntané explica que a banda dels artistes buscats per l’organització, any rere any reben més propostes de fotògrafs que els hi demanen per participar i han de fer «selecció». Al maig, que és quan obren la convocatòria «pràcticament ja podríem tancar el cartell», assegura, tot afegint que a hores d’ara ja tenen «compromisos» emparaulats per a l’edició de l’any vinent.
Gemma Aleman / ACN
