El Patge Faruk porta prop de 80 anys arribant a Igualada per recollir les cartes per Ses Majestats els Reis d’Orient i observar sobre el terreny als infants d’Igualada, per acabar de decidir a quin dels seus llibres han d’anar, al blanc o al negre.
Però el que pocs recorden és que en les seves primeres visites a Igualada, al Patge Faruk no se’l va veure. Només el van poder escoltar els nens i nenes de la ciutat a través de la primera emissora de ràdio que va tenir Igualada.
Aquesta emissora va ser impulsada per l’enginyer igualadí Josep Maria Prat Dalmases a les golfes de casa seva, al carrer del Roser d’Igualada. Corria l’any 1943 i arreu de Catalunya radioafeccionats bastien emissores casolanes d’aquest tipus. L’emissora –coneguda com Ràdio Prat en honor al seu impulsor- es posa en marxa definitivament el Nadal d’aquell any amb l’emissió de música, bàsicament discos dedicats. Els programes els feien Josep Maria Prat i la seva germana Maria Teresa, que fou la primera locutora. Aquell mateix Nadal, el 28 de desembre de 1943, Lluís Valls i Soler -amic i cunyat de Prat- promou el primer missatge del patge Faruk.
Per a l’entrada del missatge composa un himne amb música del mestre igualadí Joan Just que va traspassar l’àmbit radiofònic per ser tot un referent de la festa de Reis d’Igualada. Encara avui l’himne conserva la referència al seu origen radiofònic:
“Els infants tots d’Igualada, us volem sempre al costat. Per això creurem als pares. I farem sempre bondat. De la ràdio veu amiga, que ens avisa amb to suau, de la llar és l’alegria, dolç misteri i franca pau…”.
Amb motiu de la seva mort el 1991, Lleonard del Río recordava al Diari d’Igualada la veu de Lluís Valls, el primer Patge Faruk de la ràdio igualadina: “La seva veu càlida i profunda es tornava convincent i alliçonadora”.
Ràdio Prat va tenir una curta vida. Tot i que l’any 1945 es trasllada a l’ajuntament d’Igualada -el que demostrava el beneplàcit de les autoritats locals- i el mateix Prat va demanar permís al Ministeri per posar en marxa legalment l’emissora, la política del règim era molt restrictiva també en matèria de mitjans de comunicació i la ràdio va haver d’abandonar les ones. A la memòria col•lectiva d’Igualada, però, Ràdio Prat és recordada com a “Radio Perdón”, i és que en plena dictadura els locutors havien de parlar en castellà malgrat que fossin catalanoparlants. Aquesta circumstància va fer que els errors en la locució fossin constants, però resolts amb un elegant “perdón”.
No és fins al 1950 que, sota l’aixopluc del Frente de Juventudes, es posa en marxa Ràdio Juventud de Igualada. En aquesta emissora –que després de la dictadura va passar a mans de RTVE i, després de tancar, va esdevenir emissora municipal- el patge Faruk ha continuat recordant als infants d’Igualada que han de fer cas als pares i s’han d’acabar tot el què hi ha al plat. És la màgia de la Festa de Reis d’Igualada sumada a la màgia de la ràdio.
