Ha finalitzat un nou període de preinscripcions escolars. Un any més, es constata que a Igualada hi ha una oferta excessiva de places: a falta de saber els números definitius d’enguany, el 2021 hi havia 400 places per a només 359 alumnes. Llavors ja sobraven 2 classes senceres, i la natalitat va caient. Per què és greu que hi hagi aquesta sobreoferta? Perquè la cohesió social se’n ressent. Les famílies socioeconòmicament més afavorides trien per als seus infants unes escoles determinades en què només es relacionen entre iguals, mentre que les famílies més humils queden relegades a d’altres centres. I si els infants d’orígens diferents no es coneixen entre si, difícilment quan siguin adults tindran incentius per fer-ho. Amb una oferta ajustada a la demografia, uns i altres tindrien més oportunitats de trobar-se i créixer conjuntament.
La Generalitat no pot posar fi a aquesta situació d’un dia per l’altre. Sí que pot retallar l’oferta pública, com ha anat fent en els últims anys, però no la concertada: les empreses, congregacions i fundacions privades que oferten els seus serveis educatius a Igualada es regeixen per un contracte plurianual, el concert educatiu, que tot just es va renovar l’any passat fins al 2026. D’ara a llavors s’haurien de prendre decisions: cal continuar retallant l’oferta d’escola pública? O bé cal racionalitzar l’oferta privada sostinguda amb fons públics?
A Igualada hi tenim tot d’escoles públiques i concertades que ofereixen uns alts estàndards de qualitat alhora que donen les mateixes oportunitats al conjunt de la ciutadania. Escoles on tothom hi és benvingut. Paral·lelament, hi ha escoles de titularitat privada que pràcticament només escolaritzen alumnat de famílies afavorides, posant així en risc la cohesió social tot utilitzant diners públics.
Des d’aquesta realitat, doncs, caldria que el nou consistori sol·licités a la Generalitat que a partir de 2026 deixés de concertar tot un grapat de grups-classe privats ara per ara innecessaris, tant demogràficament som socialment. Per fer-ho, podrien aplicar-se diversos criteris: deixar de subvencionar aquelles escoles amb menys demanda, deixar de subvencionar aquelles escoles que presten menys servei públic, continuar subvencionant-les totes però només una línia en comptes de dues…
S’ha de tenir en compte que el desequilibri escola concertada-escola pública (8 a 6) que tenim a Igualada no existeix enlloc més de Catalunya, amb totes les disfuncions que això genera. I si bé la potestat envers els concerts educatius recau sobre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya -en base a un decret de 1993 que fa temps que es diu que s’ha d’actualitzar, però que mai no s’acaba retocant-, precisament a causa de les característiques específiques d’Igualada el nou consistori hauria de tenir veu en tot aquest debat.
I en tant que aquesta decisió s’haurà de prendre durant la nova legislatura 2023-2027, seria d’agrair que els partits polítics que concorreran a les eleccions del maig expliquessin quin és el seu pla d’acció de cara als propers quatre anys. Sabent que ells no tenen la potestat última per determinar els concerts entre cada centre i el Govern, però sí per interlocutar amb la conselleria d’Educació en un sentit o altre.
Finalment, cal tenir en compte que el debat no és només igualadí, sinó que afecta a tota la Conca d’Òdena. A tall d’exemple, es calcula que entre el 20 i el 30% de l’alumnat de Vilanova del Camí no s’escolaritza al municipi, sinó eminentment a escoles concertades d’Igualada. Els efectes a nivell de cohesió social són evidents.
Mantenir els infants segregats per raó del poder adquisitiu de les seves famílies no sembla una bona política pública a uns anys vista. Caldria que els gestors de la cosa pública en fossin conscients i diguessin com pensen actuar-hi.
Bernat Ferrer
Expresident de l’AMPA de l’escola pública Gabriel Castellà
