Moltes persones se senten identificades amb l’anunci d’enguany d’Estrella Damm per donar la benvinguda a l’estiu. Dit això, es pot considerar un dels millors (encerts) en màrqueting per representar una realitat invisibilitzada. Les edicions anteriors, es caracteritzaven per colles felices, gaudint de l’estiu i de la birra, llevat de l’edició del 2019, on es pretenia generar consciència col·lectiva per cuidar i estimar el nostre planeta. L’edició del 2022, doncs, trenca amb l’esquema de la xauxa per apel·lar al nostre «jo».
Després d’haver viscut una pandèmia devastadora, la gent no n’ha sortit millor d’ella. Han marxat familiars, s’han perdut amistats, ha florit i s’ha marcit l’amor, s’han truncat somnis, hem hagut d’adaptar-nos a la nova (a)normalitat, em vist empitjorar la nostra salut mental. I un llarg etcètera. Sens dubte, som unes altres persones, no perquè hàgim tingut la voluntat de superar-nos, sinó perquè els cops de la vida ens han fet conèixer una realitat individual que mai abans havíem contemplat. Ara, molts som aspres, desconfiats i ens hem tancat en nosaltres. Què ens ha passat?
L’actuació de Phénix Brossard reflexa moltes de les nostres vides. Després de pèrdues, llàgrimes i foscor, s’obre una finestra d’oportunitats que hem de perseguir per tornar a ser feliços. Això sí, ens hem d’arriscar i allunyar-nos de les pors, dels dubtes i de les inseguretats. No, no es pretén donar el missatge de que hem de fugir lluny i no afrontar els problemes. El que es pretén es donar alè a les persones perquè tornin a ser valentes, perquè tornin a riure, perquè revisquin tota la xauxa que els han arrabassat. Hem de tornar a ser nosaltres.
L’eslògan «Aquí, Ahora y Así», és un crit d’alliberament de totes les persones que seguim en peu, després de tot el que ahir ens va fer patir la pandèmia, i del que avui ens continuen fent patir els nostres dimonis interns. Vivim en un estat de guerra permanent. Malgrat tot, seguim vius, i això és el que importa. Vida només n’hi ha una. Si l’hem de viure, que sigui de qualsevol manera i a qualsevol lloc, però sempre amb amor, un somriure i birra freda.
Cuideu-vos i viviu tot el que no vau poder viure!
Javier Recio i Rodríguez
Politòleg per la Universitat de Barcelona (UB)
