Les aplicacions per a mòbils i pàgines de Facebook dedicades a recollir rumors dels centres educatius estan fent furor entre els adolescents i aquesta moda es multiplica els darrers dies a la nostra comarca.

L’origen de tot plegat és una aplicació per a mòbils, Gossip (rumor en anglès), creada per una empresa catalana i que en només dos mesos ha aconseguit tenir 26.000 usuaris i més de 500 sales. A cada sala, corresponent a un institut, ciutat, discoteca o universitat, els usuaris llencen tota mena de rumors o informacions des de l’anonimat i sovint apuntant als seus companys i companyes amb nom i cognoms. Això obre un autèntic debat sobre els límits d’aquests espais, ja que entre els usuaris poc importa si el que es diu és veritat o mentida o els perjudicis que es poden causar a la “víctima” del rumor.

Però fa una setmana, aquesta febre pel rumor s’ha estès a Facebook amb les pàgines anomenades “informer”. La pionera, la de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha aconseguit més de 12.000 membres en només una setmana de funcionament.

El funcionament d’aquestes pàgines és basa en la figura d’un “informer” –sempre anònim- que crea la pàgina i es dedica a fer de mitjancer. L’usuari li envia un missatge i l’”informer” el publica de manera que la resta d’usuaris no sap qui és l’emissor real del missatge.

Els missatges són de tot tipus, però la majoria tenen per objectiu lligar i són una mena d’actualització 2.0 dels missatges que es podien veure sovint a les portes dels lavabos dels bars. Amb la diferència, però, que arriben a molta més gent. Posem alguns exemples dels informers que coneixerem a continuació. Un dels missatges a l’”informer” de l’IES Joan Mercader era “És una noia molt guapa, crec que va a batxillerat , té els cabells llargs i llisos i és molt prima. Manifesta’t que em tens boig”. O altres com a l’”informer d’Igualada”, on s’insta a un noi a deixar la seva nòvia –amb inicial del nom i cognom complet- “perquè tens millors pretendentes esperan-te”.

A vegades aquests singulars taulells d’anuncis serveixen per erradicar d’entrada qualsevol intent de lligar, com resa un misatge a l’”informer” de l’IES Milà i Fontanals: “tranquils informàtics, no tenim cap interés en què ens mireu. Les de farmacia”.

A l’Anoia, una desena d’”informers” i més de 2.000 seguidors en pocs dies

A casa nostra, el pioner va aparèixer dissabte dia 19. Es tracta de l’”informer d’Igualada” i ja suma prop de 800 seguidors. Els missatges són bàsicament de flirteig i d’un més que dubtós servei públic, com el missatge d’un usuari que adverteix de la existència d’un acosador marroquí que va en bicicleta. 

Paral·lelament és va crear l’”informer d’Igualada & rodalies”, amb molts menys seguidors i menys activitat. Això si, aquí els missatges eleven el to, com un dels usuaris que pregunta a la comunitat “fa temps que vull mullar i no puc, on és el local on les dones van + calentes??”.

Dilluns es van crear les primeres pàgines d’”informers” d’instituts i centres educatius de la comarca, com les de l’IES Joan Mercader, l’IES Milà i Fontanals o l’Acadèmia Igualada, les dues primeres al voltant de 300 seguidors cadascuna.

Dimarts es va crear l’”informer” de l’Escola Anoia, que té a hores d’ara pocs seguidors i aquest dimecres s’han creat noves pàgines dels Maristes i del Montclar i Mestral, que han aconseguit aplegar centenars de seguidors en poques hores.

A banda de les pàgines d’institut i el gran punt de trobada que ja és l'»informer d’Igualada», també apareixen iniciatives similars a d’altres municipis. Per exemple, l’”informer” de Vilanova del Camí va crear-se el passat dimarts i en només 24 hores ja tenia 300 seguidors. A diferència d’altres pàgines, a l’”informer” vilanoví hi ha alguns missatges que superen el flirteig i el safareig per derivar cap a la crítica política, com el que resa “Volem que obriu el pàrking de la plaça del mercat o que ens torneu els calers invertits a cadascun del vilanovins, ja n’hi ha prou!”.

Montbui té el seu “tafaner”, creat dimarts i amb un centenar d’usuaris en 24 hores. Tot i això, l’activitat es limitava ahir al vespre a un missatge que buscava noies pelroges del municipi.

Fins i tot, entitats esportives com el Club Bàsquet Igualada, que des de dilluns té el seu propi “informer” on el tema estrella és decidir quin és l’entrenador més guapo.

En conclusió, una moda que s’ha estès de forma viral i fulgurant però que planteja seriosos dubtes ètics i deixa sobre els moderadors d’aquestes pàgines una enorme responsabilitat sobre els efectes que poden tenir alguns dels missatges i dades personals que passen per les seves mans.