Una de les definicions de la confiança pot ser: “Expressió que hom aplica a les persones o les coses en les quals pot confiar”… El problema és com es genera la confiança, i com que “desconfiem” de tot, moltes vegades encertadament, per això diem que no tenim confiança en els banquers, ni en els polítics, ni en algun familiar…. i acabem desconfiant de l’entorn… inclosa la falta de confiança en un mateix, davant de quedar-se sense feina, de no poder aconseguir la suficient renda, de trencar amb la parella, etc.
Tot plegat ens ha fet arribar en aquesta situació, però cal remarcar que si l’educació que deia l’altre dia, hagués generat uns valors positius en la conducta de les persones, ara tindríem una millor societat, però com que tot s’hi val per tal d’aconseguir poder i fortuna, hem desequilibrat el sistema i entrat en una crisi econòmica i de valors, en què veiem que si no actuem dins d’una nova ètica, la societat del benestar desapareix.
La crisi del món actual ens dóna a entendre que cal una transformació de la nostra consciència i manera de fer, davant d’una societat de consum desmesurada i que no ens ha portat enlloc.
Per tal de recuperar la confiança, cal replantejar-nos, tothom, la nostra actitud i aptitud en la conducta de cada dia, de ser sincers, honrats, realistes, complidors i activistes, per fer una societat més justa pensant amb les persones i la comunitat. En aquests moments caldria que els dirigents dels països, polítics, empresaris, multinacionals, lobbys, sindicats, etc. treballin per canviar l’ordre mundial, basat en fer una bona gestió col•lectiva, en totes les Administracions i respectant l’equilibri envers el medi ambient, dins de l’àmbit del sentit comú i dels valors personals, socials i universals.
Potser sona a utopia com us deia l’altre dia, però com més voltes hi dono, més veig que, o fem un canvi cap a una nova realitat de la consciència, o no en sortirem. La falta de credibilitat afecta la confiança.
Aquesta desconfiança que generem tots plegats, però en especial els dirigents de tot tipus, incloent-hi als/les periodistes, i tertulians/es, que amb la seva interpretació i divulgació, en molts casos interessada, de la visió de les coses, estan creant unes sinèrgies negatives que fan augmentar la desconfiança dins de la societat, causant un dany irreparable en la consciència de les persones, que potser no tenen o no tenim, prou capacitat d’analitzar el que està passant i encara ens confonen més.
No vull acabar sense remarcar que els interessos d’alguns polítics, incapacitats per oferir una millor gestió, dominats pels interessos creats i partidistes, amb idees retrògrades, volen dominar i/o controlar la societat i els pobles, que no pensen com ells, fent encara més mal les seves martingales i estratègies, aprofitant-se de les persones, que per algun fosc principi d’unitat superior, que és el seu Ego, els impulsa conscient o insconscientment a voler controlar i/o explotar les persones. La nova realitat farà que acabin desapareixent, però sempre i quan cada un de nosaltres fem el canvi positiu cap a una nova consciència universal respectuosa, equilibrada i justa. Davant de tanta confusió, confiem doncs, en una regeneració de la societat de dalt cap a baix i de baix cap a dalt.
