La pandèmia de Covid-19 fa palès quines són les actituds de la ciutadania i de les diferents institucions davant el sofriment, la pèrdua de vides humanes i el desastre econòmic que la infecció comporta a nivell planetari. I alhora genera sinèrgies d’implicació humanitària que vinculen persones, col·lectius i serveis públics i privats en la solidaritat, l’atenció a les necessitats urgents i les iniciatives encarades a pal·liar es efectes més dramàtics de la crisi humanitària del nostre globus terraqüi. Ens ensenya així que ens cal una ètica mínima compartida d’abast mundial, ja que la dignitat de les persones i dels pobles constitueix el valor fonamental al servei del qual s’ha de posar l’entera administració de la política. En aquesta òptica, Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra considera que els esforços tant de les institucions públiques i privades com del voluntariat associatiu i personal podrien tenir com a referent i fonamentació les tres conviccions següents:
1. La totalitat dels països i àrees geogràfiques del planeta, així com la globalitat de les persones que hi viuen, s’han de mirar com constituint una única família humana. La gran diversitat de cultures, poblacions, ètnies, religions, sistemes polítics i peculiaritats hitoricogeogràfiques, en comptes d’atiar actituds d’exclusió basades en la diferència, han de suscitar la consciència que en l’actualitat formem, tots plegats, una sola espècie humana i que ens uneix la mateixa dignitat de persones. D’aquí resulta que l’atenció a prestar a qualsevol persona, especialment a les més necessitades de recursos materials i humans, ha d’estar guiada per una fraternitat de fons, com defensa Francesc a Fratelli tutti. Càritas considera així germanes nostres totes les persones a les quals té la sort de poder acompanyar en un procés de redignificació de la seva vida.
2. Més enllà del seu dramatisme immediat, el sofriment causat per la pandèmia posa al descobert les veritables necessitats que afecten tot ésser humà: d’estimació, de pertinença als altres, de reconeixement social, de participació en la societat i de cooperació, d’autorealització personal i de sentit global i finalístic de la vida, que es construeix sobre la base de conviccions últimes de naturalesa filosòfica, ètica i/o religiosa. Per això, prestar un servei assistencial, per molt puntual i urgent o vital que sigui, mai té un sentit per si sol aïllat d’una concepció integral de la persona que cal tenir en compte i potenciar a la llum de la piràmide de les necessitats de Maslow. Per això Càritas vol afegir, a la mirada de la fraternitat, la mirada de la integralitat: la consciència de contribuir, en la part que sigui, al projecte de vida reeixida de tota persona com a ésser que s’esforça per realitzar-se humanament al costat dels altres com a germans.
3. La pandèmia de Covid-19 ens ha obert encara més els ulls a la indispensable cooperació de tots per fer millor el planeta, tant a nivell ecològic com econòmic, polític i social. També ha posat en relleu la interdependència entre tots aquests nivells de la realitat. Ja no resulta possible atacar les deficiències d’un àmbit de la realitat sense desenvolupar estratègies globals que incideixin simultàniament en els altres àmbits. En aquest sentit, resulta plenament justificat parlar no sols de pandèmia, sinó també de sindèmia, o sigui, d’una excessiva afectació negativa de la població mundial causada per la interacció sinergètica de diferents factors units a la pandèmia. ¿Qui podria negar que la pandèmia actual no va acompanyada de, i alhora reforça i està també potenciada per la pobresa en el món, la fam en àmplies zones geogràfiques del planeta, la sobreexplotació dels recursos naturals i la destrucció de la biosfera, els sistemes polítics corruptes i injustos amb la ciutadania, l’imperi econòmic del capitalisme salvatge i el seu control monopolista del mercat mundial, i la connivència de les institucions públiques i privades amb aquest estat de coses? Per això Càritas considera que cal afrontar aquesta pandèmia de manera sindèmica, val a dir, amb consciència global i amb estratègies multilaterals. Perquè aquet és l’objectiu que la nova realitat ens està imposant a escala planetària.
Joan Ordi
membre de la Junta de Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra
