Què hi ha entre la insinuació d’un petó i el petó pròpiament?

Què hi ha en l’espai buit entre uns llavis i els altres?

Realment no és un espai buit, malgrat ho sembli. És un espai ocupat energèticament. Aquesta energia o emoció pren la forma de desig, o de no desig. És un espai de comunicació. Un espai per prendre consciència del que sentim i de què volem dir.

L’espai i el temps que hi ha entre l’aproximació física  a uns llavis que es volen besar i el petó real, permet que hi posem una intenció, un missatge: “t’estimo”, “et desitjo”,.. A vegades si allarguem el temps d’aproximació, també hi pot haver una pregunta del tipus: Acceptaràs que et faci un petó? Em desitges?…Però a vegades també hi ha rapidesa, una fugacitat que potser està dient:  “Ara no” o informa que la temperatura ambient és freda o molt freda…

Què dius amb els teus petons?

Prenguem consciència d’aquests espais aparentment buits i utilitzem-los per estar presents i atents al seu contingut. Potser ens veurem en la necessitat de parlar d’allò que sentim i que no ens agrada, o  potser els podrem utilitzar com espai de joc, per enviar apassionats missatges d’amor.